EUROPA Y LAS GUARDIAS MÉDICAS: EL PROBLEMA ES EL MODELO DE GUARDIAS
1789
wp-singular,post-template-default,single,single-post,postid-1789,single-format-standard,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-3.3.3,qi-blocks-1.4.3,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.9.3,qode-optimizer-1.0.4,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-smooth-scroll-enabled,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-30.8.6,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-8.2,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-7,elementor-page elementor-page-1789

EUROPA Y LAS GUARDIAS MÉDICAS: EL PROBLEMA ES EL MODELO DE GUARDIAS

*En valencià a continuación del texto en castellano

EUROPA Y LAS  GUARDIAS MÉDICAS (2/3)

Una serie informativa sobre la denuncia presentada por SIMAP ante la Comisión Europea.

EL PROBLEMA ES EL MODELO DE GUARDIAS

La denuncia presentada ante la Comisión Europea se basa en que el sistema actual de guardias médicas vulnera principios básicos de la Directiva europea sobre tiempo de trabajo: límites de jornada, descanso mínimo y duración máxima semanal.

En la Unión Europea, la Directiva 2003/88/CE sobre ordenación del tiempo de trabajo, establece las normas mínimas destinadas a garantizar la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores, entre ellas el derecho a periodos mínimos de descanso diario y semanal y un límite máximo de 48 horas semanales de trabajo de media, incluidas las horas extraordinarias.

Estas normas son de aplicación obligatoria en todos los sectores, incluido el sanitario.

SIMAP denuncia que el sistema de organización de las guardias médicas implantado en el Sistema Nacional de Salud permite superar de forma recurrente estos límites, configurando un modelo de funcionamiento que no respeta las garantías mínimas establecidas por el Derecho de la Unión Europea.

¿QUÉ OCURRE CON EL MODELO ACTUAL DE GUARDIAS?

  1. Vulneración del derecho al descanso diario:

En la práctica, la organización de las guardias médicas suele implicar encadenar la jornada ordinaria con la guardia, dando lugar a jornadas continuadas de 17 o 24 horas continuadas, impidiendo el disfrute del descanso diario mínimo en el momento en que debe producirse.

Aunque posteriormente se concedan descansos compensatorios, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea ha establecido que el descanso diario es un derecho que debe disfrutarse de forma inmediata, porque su objetivo es prevenir la fatiga y proteger la salud.

Por eso, retrasar ese descanso no corrige la vulneración inicial, especialmente cuando las jornadas prolongadas forman parte de la organización habitual del trabajo.

  1. Superación del límite máximo de jornada semanal:

La denuncia también señala que el sistema de guardias médicas puede llevar a superar de forma habitual el límite de 48 horas semanales de trabajo que establece la Directiva europea.

La normativa europea solo permite superar ese límite si existe un consentimiento individual, libre y documentado del trabajador. Aunque este mecanismo está previsto en la normativa española, SIMAP denuncia que en la práctica no se cumple realmente, ya que el funcionamiento normal de muchos servicios sanitarios depende de la realización periódica de guardias para garantizar la asistencia.

Por ello, la superación del límite de jornada no responde en muchos casos a una decisión verdaderamente libre del trabajador, sino a la propia organización del sistema.

 

UN PROBLEMA ESTRUCTURAL:

Aunque la Directiva europea permite cierta flexibilidad en la organización del tiempo de trabajo en sectores con necesidades específicas, como la sanidad, dichas excepciones están concebidas para situaciones específicas y temporales y deben aplicarse de forma restrictiva y siempre garantizando una protección equivalente de la salud de los trabajadores.

La denuncia presentada ante la Comisión Europea plantea que el sistema sanitario español viene utilizando estas excepciones durante décadas para configurar un modelo organizativo estructural basado en jornadas prolongadas y descansos diferidos, transformando lo que debía ser un mecanismo excepcional en la forma ordinaria de funcionamiento del sistema.

 

EUROPA YA SE PRONUNCIÓ SOBRE LAS GUARDIAS MÉDICAS:

No sería la primera vez que Europa analiza la cuestión de las guardias médicas. Las sentencias del Tribunal de Justicia de la Unión Europea conocidas como SIMAP (2000) y Jaeger (2003) establecieron un principio muy importante: el tiempo de trabajo realizado en las guardias presenciales deben considerarse tiempo de trabajo en su totalidad y el descanso compensatorio debe disfrutarse inmediatamente después del período trabajado. Aquellas decisiones cambiaron la regulación de las guardias en toda Europa.

En el momento actual, más de 20 años después de ambas sentencias, la denuncia que

presenta SIMAP es que el modelo actual de guardias médicas en España, tal como se regula

en el Estatuto Marco y su desarrollo en la Comunidad Valenciana, tanto en el Decreto de Jornada como en la normativa que regula las guardias, vulnera el Derecho de la Unión Europea en materia de protección de la salud de estos trabajadores, al exceptuar de forma estructural los artículos de la Directiva cuya finalidad es precisamente evitar estos abusos en materia de jornada y organización del trabajo. La denuncia presentada ante la Comisión Europea busca precisamente que se analice esta cuestión.

En el próximo envío explicaremos cómo podría cambiar en la organización del trabajo de los médicos si Europa nos da la razón. 

 
 

EUROPA I LES GUÀRDIES MÈDIQUES (2/3)

 

Una sèrie informativa sobre la denúncia presentada per SIMAP davant la Comissió Europea.

EL PROBLEMA ÉS EL MODEL DE GUÀRDIES

 

La denúncia presentada davant la Comissió Europea es basa en el fet que el sistema actual de guàrdies mèdiques vulnera principis bàsics de la Directiva europea sobre temps de treball: límits de jornada, descans mínim i duració màxima setmanal.

A la Unió Europea, la Directiva 2003/88/CE sobre ordenació del temps de treball estableix les normes mínimes destinades a garantir la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors. Entre altres mesures, reconeix el dret a períodes mínims de descans diari i setmanal i fixa un límit màxim de 48 hores setmanals de treball de mitjana, incloses les hores extraordinàries.

Aquestes normes són d’aplicació obligatòria en tots els sectors, inclòs el sanitari.

SIMAP denuncia que el sistema d’organització de les guàrdies mèdiques implantat en el Sistema Nacional de Salut permet superar de manera recurrent aquests límits, configurant un model de funcionament que no respecta les garanties mínimes establertes pel Dret de la Unió Europea.

 

QUÈ PASSA AMB EL MODEL ACTUAL DE GUÀRDIES?

 

1. Vulneració del dret al descans diari:

En la pràctica, l’organització de les guàrdies mèdiques sol implicar encadenar la jornada ordinària amb la guàrdia, cosa que dona lloc a jornades continuades de 17 o 24 hores, impedint gaudir del descans diari mínim en el moment en què hauria de produir-se.

Encara que posteriorment es concedisquen descansos compensatoris, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha establit que el descans diari és un dret que s’ha de gaudir de manera immediata, perquè el seu objectiu és prevenir la fatiga i protegir la salut.

Per això, retardar aquest descans no corregeix la vulneració inicial, especialment quan les jornades prolongades formen part de l’organització habitual del treball.

 

2. Superació del límit màxim de jornada setmanal:

La denúncia també assenyala que el sistema de guàrdies mèdiques pot portar a superar de manera habitual el límit de 48 hores setmanals de treball que estableix la Directiva europea.

La normativa europea només permet superar aquest límit si existeix un consentiment individual, lliure i documentat del treballador.

Encara que aquest mecanisme està previst en la normativa espanyola, SIMAP denuncia que en la pràctica no es compleix realment, ja que el funcionament normal de molts serveis sanitaris depén de la realització periòdica de guàrdies per a garantir l’assistència.

Per això, la superació del límit de jornada no respon en molts casos a una decisió veritablement lliure del treballador, sinó a la pròpia organització del sistema.

 

UN PROBLEMA ESTRUCTURAL

Encara que la Directiva europea permet certa flexibilitat en l’organització del temps de treball en sectors amb necessitats específiques, com la sanitat, aquestes excepcions estan concebudes per a situacions específiques i temporals i han d’aplicar-se de manera restrictiva, garantint sempre una protecció equivalent de la salut dels treballadors.

La denúncia presentada davant la Comissió Europea planteja que el sistema sanitari espanyol ha utilitzat aquestes excepcions durant dècades per configurar un model organitzatiu estructural, basat en jornades prolongades i descansos diferits, convertint el que havia de ser un mecanisme excepcional en la forma ordinària de funcionament del sistema.

 

EUROPA JA ES VA PRONUNCIAR SOBRE LES GUÀRDIES MÈDIQUES

No seria la primera vegada que Europa analitza la qüestió de les guàrdies mèdiques.

Les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea conegudes com SIMAP (2000) i Jaeger (2003) van establir un principi molt important: el temps de treball realitzat en les guàrdies presencials s’ha de considerar temps de treball en la seua totalitat, i el descans compensatori s’ha de gaudir immediatament després del període treballat.

Aquelles decisions van canviar la regulació de les guàrdies en tota Europa.

Actualment, més de 20 anys després d’aquestes sentències, la denúncia que presenta SIMAP és que el model actual de guàrdies mèdiques a Espanya, tal com es regula en l’Estatut Marc i el seu desenvolupament a la Comunitat Valenciana —tant en el Decret de Jornada com en la normativa que regula les guàrdies— vulnera el Dret de la Unió Europea en matèria de protecció de la salut dels treballadors.

Això es deu al fet que s’exceptuen de manera estructural alguns dels articles de la Directiva que tenen precisament com a finalitat evitar aquests abusos en matèria de jornada i organització del treball.

La denúncia presentada davant la Comissió Europea busca precisament que s’analitze aquesta situació.

En el pròxim enviament explicarem com podria canviar l’organització del treball dels metges si Europa ens dona la raó.