1Plantillas suficientes y estabilidad en el empleo

La falta de profesionales constituye uno de los principales problemas de la Atención Primaria. Las plantillas insuficientes, las dificultades para cubrir ausencias y la acumulación de pacientes de otros cupos generan una sobrecarga permanente.

• Incrementar las plantillas de todas las categorías profesionales, adecuándolas a las necesidades asistenciales reales de cada centro de salud.
• Dimensionar las plantillas teniendo en cuenta la edad de la población, la cronicidad, la complejidad asistencial, la frecuentación y la dispersión geográfica.
• Crear plazas estructurales suficientes para cubrir las necesidades ordinarias y las ausencias previsibles por vacaciones, permisos, formación y descansos.
• Evitar que la falta de sustituciones se resuelva mediante el reparto obligatorio de pacientes entre los profesionales disponibles.
• Mejorar las condiciones laborales y retributivas para atraer y fidelizar a los especialistas en Medicina Familiar y Comunitaria, Pediatría y Enfermería Familiar y Comunitaria.

2Tiempo suficiente para atender correctamente a cada paciente

Uno de los problemas más graves es la saturación de las agendas y la falta de tiempo para realizar una atención sanitaria adecuada.

La complejidad de los pacientes ha aumentado. El envejecimiento, las enfermedades crónicas, la pluripatología y los problemas de salud mental requieren consultas de mayor duración y un seguimiento continuado.

No es posible garantizar una asistencia de calidad cuando el número de pacientes determina el tiempo disponible para atenderlos.

• Establecer un máximo de 25 consultas programadas diarias para Medicina de Familia y Pediatría, con un tiempo mínimo de referencia de 10 minutos por consulta y mayor duración cuando las necesidades clínicas lo requieran.
• Limitar los cupos a un máximo de referencia de 1.400 tarjetas sanitarias en Medicina de Familia y 800 en Pediatría, con reducciones según edad, complejidad y dispersión geográfica.
• Garantizar la capacidad de los profesionales para organizar sus agendas de acuerdo con las características de sus pacientes.
• Reservar tiempo efectivo dentro de la jornada para atención domiciliaria, pacientes crónicos complejos, prevención, educación sanitaria, formación, docencia e investigación.
• Evitar las interrupciones continuas de las consultas programadas para atender demandas urgentes.

3Separar la atención programada de la urgente

Uno de los principales problemas organizativos es que las consultas de Medicina de Familia y Pediatría deben asumir simultáneamente la actividad programada y una demanda urgente que interrumpe continuamente su trabajo.

Esta situación perjudica la continuidad asistencial, incrementa la carga mental y dificulta dedicar a cada paciente el tiempo que necesita.

• Reorganizar la atención urgente extrahospitalaria mediante dispositivos PAS/PAC dotados de profesionales suficientes, con capacidad para atender las urgencias también durante el horario ordinario.
• Integrar al personal de Atención Continuada en los equipos de Atención Primaria, con nombramientos adecuados a las necesidades estructurales y con los mismos derechos laborales y retributivos.
• Organizar la atención urgente mediante turnos de trabajo que respeten los límites de jornada y los descansos.
• Adaptar esta organización a las características de los centros rurales y las zonas con mayor dispersión geográfica.

4Reducir la burocracia y aprovechar las competencias de todos los profesionales

Una parte importante del tiempo asistencial se consume en trámites administrativos, gestiones derivadas de otros niveles asistenciales y tareas que no corresponden a la categoría profesional que las realiza.

Esta organización supone un uso ineficiente de los recursos humanos disponibles.

• Aplicar de manera efectiva un plan de desburocratización que elimine de las consultas sanitarias los trámites que no requieren intervención clínica.
• Evitar que Atención Primaria asuma tareas administrativas y asistenciales que corresponden a Atención Especializada.
• Reforzar las plantillas administrativas y profesionalizar la gestión de la demanda desde los mostradores de los centros de salud.
• Adecuar las categorías profesionales y reconocer las funciones efectivamente desempeñadas.
• Potenciar las consultas de enfermería, su capacidad resolutiva y su papel en la prevención, educación sanitaria y seguimiento de enfermedades crónicas.
• Incorporar los recursos profesionales necesarios, entre ellos Psicología Clínica y Fisioterapia, para atender las necesidades de la población desde un enfoque multidisciplinar.

5Jornada laboral, guardias y conciliación

La acumulación de jornada ordinaria y guardias, los turnos prolongados y las dificultades para conciliar constituyen importantes factores de desgaste profesional.

La asistencia sanitaria debe garantizarse durante las 24 horas del día, pero esto no significa que los profesionales deban trabajar 24 horas consecutivas.

• Implantar de forma efectiva la jornada ordinaria de 35 horas semanales, de lunes a viernes.
• Garantizar que la reducción de jornada vaya acompañada de los refuerzos de plantilla necesarios y no se convierta en una redistribución de las mismas cargas de trabajo.
• Limitar la jornada obligatoria total, ordinaria y complementaria, de forma progresiva hasta las 35 horas en un plazo máximo de dos años, con voluntariedad para superar este límite.
• Sustituir las guardias de 17 y 24 horas por turnos de trabajo de duración máxima de 12 horas.
• Garantizar los descansos diarios y semanales y una organización de los horarios compatible con la conciliación familiar y personal.
• Reconocer adecuadamente la penosidad, nocturnidad y responsabilidad de la atención continuada.

6Protección de la salud laboral y prevención de las agresiones

La sobrecarga asistencial, las interrupciones constantes, las jornadas prolongadas y la exposición a situaciones conflictivas generan riesgos laborales que deben ser evaluados y prevenidos.

A ello se añaden los riesgos asociados a la asistencia domiciliaria, los desplazamientos y las urgencias extrahospitalarias.

• Evaluaciones específicas de riesgos psicosociales, sobrecarga, fatiga y organización del trabajo, acompañadas de medidas correctoras efectivas.
• Planes de prevención de agresiones con medidas reales de seguridad, protección y apoyo a los trabajadores.
• Garantizar vehículos y medios de transporte adecuados para los desplazamientos asistenciales, sin imponer el uso del vehículo particular ni funciones de conducción ajenas al puesto de trabajo.
• Reconocer la penosidad de las condiciones de trabajo y sus consecuencias para la salud laboral.

7Igualdad de consideración profesional entre Atención Primaria y Especializada

La Atención Primaria y la Atención Especializada son dos niveles asistenciales complementarios, con competencias propias y responsabilidades que deben ser igualmente reconocidas.

Sin embargo, persisten diferencias organizativas y retributivas que contribuyen a la pérdida de atractivo profesional de la Atención Primaria.

• Equiparar el complemento específico de los facultativos especialistas de Atención Primaria al de los especialistas hospitalarios, manteniendo los complementos propios de la actividad en Primaria.
• Reconocer la autonomía profesional y la capacidad de organización de los equipos.
• Garantizar el acceso a las pruebas diagnósticas y los recursos necesarios para mejorar su capacidad resolutiva.
• Establecer circuitos de colaboración entre Atención Primaria y Especializada, evitando el traslado injustificado de tareas y responsabilidades.
• Reconocer e incentivar la docencia, la investigación y la tutorización de residentes, con tiempo reservado en la jornada laboral.

1Plantilles suficients i estabilitat en l’ocupació

La falta de professionals constitueix un dels principals problemes de l’Atenció Primària. Les plantilles insuficients, les dificultats per a cobrir absències i l’acumulació de pacients d’altres quotes generen una sobrecàrrega permanent.

• Incrementar les plantilles de totes les categories professionals, adequant-les a les necessitats assistencials reals de cada centre de salut.
• Dimensionar les plantilles tenint en compte l’edat de la població, la cronicitat, la complexitat assistencial, la freqüentació i la dispersió geogràfica.
• Crear places estructurals suficients per a cobrir les necessitats ordinàries i les absències previsibles per vacances, permisos, formació i descansos.
• Evitar que la falta de substitucions es resolga mitjançant el repartiment obligatori de pacients entre els professionals disponibles.
• Millorar les condicions laborals i retributives per a atraure i fidelitzar els especialistes en Medicina Familiar i Comunitària, Pediatria i Infermeria Familiar i Comunitària.

2Temps suficient per a atendre correctament cada pacient

Un dels problemes més greus és la saturació de les agendes i la falta de temps per a fer una atenció sanitària adequada.

La complexitat dels pacients ha augmentat. L’envelliment, les malalties cròniques, la pluripatologia i els problemes de salut mental requereixen consultes de més durada i un seguiment continuat.

No és possible garantir una assistència de qualitat quan el nombre de pacients determina el temps disponible per a atendre’ls.

• Establir un màxim de 25 consultes programades diàries per a Medicina de Família i Pediatria, amb un temps mínim de referència de 10 minuts per consulta i més durada quan les necessitats clíniques ho requerisquen.
• Limitar les quotes a un màxim de referència de 1.400 targetes sanitàries en Medicina de Família i 800 en Pediatria, amb reduccions segons l’edat, la complexitat i la dispersió geogràfica.
• Garantir la capacitat dels professionals per a organitzar les seues agendes d’acord amb les característiques dels seus pacients.
• Reservar temps efectiu dins de la jornada per a l’atenció domiciliària, pacients crònics complexos, prevenció, educació sanitària, formació, docència i investigació.
• Evitar les interrupcions contínues de les consultes programades per a atendre demandes urgents.

3Separar l’atenció programada de la urgent

Un dels principals problemes organitzatius és que les consultes de Medicina de Família i Pediatria han d’assumir simultàniament l’activitat programada i una demanda urgent que interromp contínuament el seu treball.

Aquesta situació perjudica la continuïtat assistencial, incrementa la càrrega mental i dificulta dedicar a cada pacient el temps que necessita.

• Reorganitzar l’atenció urgent extrahospitalària mitjançant dispositius PAS/PAC dotats de professionals suficients, amb capacitat per a atendre les urgències també durant l’horari ordinari.
• Integrar el personal d’Atenció Continuada en els equips d’Atenció Primària, amb nomenaments adequats a les necessitats estructurals i amb els mateixos drets laborals i retributius.
• Organitzar l’atenció urgent mitjançant torns de treball que respecten els límits de jornada i els descansos.
• Adaptar aquesta organització a les característiques dels centres rurals i les zones amb més dispersió geogràfica.

4Reduir la burocràcia i aprofitar les competències de tots els professionals

Una part important del temps assistencial es consumeix en tràmits administratius, gestions derivades d’altres nivells assistencials i tasques que no corresponen a la categoria professional que les fa.

Aquesta organització suposa un ús ineficient dels recursos humans disponibles.

• Aplicar de manera efectiva un pla de desburocratització que elimine de les consultes sanitàries els tràmits que no requereixen intervenció clínica.
• Evitar que l’Atenció Primària assumisca tasques administratives i assistencials que corresponen a l’Atenció Especialitzada.
• Reforçar les plantilles administratives i professionalitzar la gestió de la demanda des dels taulells dels centres de salut.
• Adequar les categories professionals i reconéixer les funcions efectivament exercides.
• Potenciar les consultes d’infermeria, la seua capacitat resolutiva i el seu paper en la prevenció, l’educació sanitària i el seguiment de malalties cròniques.
• Incorporar els recursos professionals necessaris, entre els quals Psicologia Clínica i Fisioteràpia, per a atendre les necessitats de la població des d’un enfocament multidisciplinari.

5Jornada laboral, guàrdies i conciliació

L’acumulació de jornada ordinària i guàrdies, els torns prolongats i les dificultats per a conciliar constitueixen factors importants de desgast professional.

L’assistència sanitària s’ha de garantir durant les 24 hores del dia, però això no significa que els professionals hagen de treballar 24 hores consecutives.

• Implantar de manera efectiva la jornada ordinària de 35 hores setmanals, de dilluns a divendres.
• Garantir que la reducció de jornada vaja acompanyada dels reforços de plantilla necessaris i no es convertisca en una redistribució de les mateixes càrregues de treball.
• Limitar la jornada obligatòria total, ordinària i complementària, de manera progressiva fins a les 35 hores en un termini màxim de dos anys, amb voluntarietat per a superar aquest límit.
• Substituir les guàrdies de 17 i 24 hores per torns de treball d’una durada màxima de 12 hores.
• Garantir els descansos diaris i setmanals i una organització dels horaris compatible amb la conciliació familiar i personal.
• Reconéixer adequadament la penositat, la nocturnitat i la responsabilitat de l’atenció continuada.

6Protecció de la salut laboral i prevenció de les agressions

La sobrecàrrega assistencial, les interrupcions constants, les jornades prolongades i l’exposició a situacions conflictives generen riscos laborals que han de ser avaluats i previnguts.

A això s’afigen els riscos associats a l’assistència domiciliària, els desplaçaments i les urgències extrahospitalàries.

• Avaluacions específiques de riscos psicosocials, sobrecàrrega, fatiga i organització del treball, acompanyades de mesures correctores efectives.
• Plans de prevenció d’agressions amb mesures reals de seguretat, protecció i suport als treballadors.
• Garantir vehicles i mitjans de transport adequats per als desplaçaments assistencials, sense imposar l’ús del vehicle particular ni funcions de conducció alienes al lloc de treball.
• Reconéixer la penositat de les condicions de treball i les seues conseqüències per a la salut laboral.

7Igualtat de consideració professional entre l’Atenció Primària i l’Especialitzada

L’Atenció Primària i l’Atenció Especialitzada són dos nivells assistencials complementaris, amb competències pròpies i responsabilitats que han de ser igualment reconegudes.

No obstant això, persisteixen diferències organitzatives i retributives que contribueixen a la pèrdua d’atractiu professional de l’Atenció Primària.

• Equiparar el complement específic dels facultatius especialistes d’Atenció Primària al dels especialistes hospitalaris, mantenint els complements propis de l’activitat en Primària.
• Reconéixer l’autonomia professional i la capacitat d’organització dels equips.
• Garantir l’accés a les proves diagnòstiques i els recursos necessaris per a millorar-ne la capacitat resolutiva.
• Establir circuits de col·laboració entre l’Atenció Primària i l’Especialitzada, evitant el trasllat injustificat de tasques i responsabilitats.
• Reconéixer i incentivar la docència, la investigació i la tutorització de residents, amb temps reservat en la jornada laboral.