SIMAP SOLICITA ANULAR PARCIALMENTE EL DECRETO DE ADICCIONES
1899
wp-singular,post-template-default,single,single-post,postid-1899,single-format-standard,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-3.3.3,qi-blocks-1.4.3,qodef-gutenberg--no-touch,bridge,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.9.3,qode-optimizer-1.0.4,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-smooth-scroll-enabled,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-30.8.6,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-8.2,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-7

SIMAP SOLICITA ANULAR PARCIALMENTE EL DECRETO DE ADICCIONES

SIMAP ha iniciado actuaciones frente al Decreto 67/2026 al entender que podría permitir una rebaja de las garantías profesionales exigibles en salud mental y adicciones, especialmente en lo referente a recursos especializados.

El problema denunciado por SIMAP se centra especialmente en la regulación de recursos sanitarios especializados como las Unidades de Desintoxicación Hospitalaria (UDH) y los Centros Ambulatorios de Tratamiento de las Adicciones (CATA), dispositivos que atienden a pacientes con trastornos adictivos frecuentemente asociados a enfermedad mental, patología dual, conductas de riesgo, situaciones de crisis o elevado deterioro biopsicosocial.

El Decreto permite que el requisito mínimo de personal de Psicología pueda cubrirse indistintamente mediante un/a Especialista en Psicología Clínica (PC) o un/a Psicólogo/a General Sanitario/a (PGS), sin diferenciar funciones, competencias, niveles de responsabilidad asistencial ni establecer garantías mínimas de presencia de especialistas clínicos en recursos hospitalarios y especializados.

La equiparación, implícita, de funciones entre PC y PGS afecta directamente al modelo de atención sanitaria especializada en salud mental y adicciones, al reconocimiento del papel profesional de los especialistas en Psicología Clínica y, sobre todo, a las garantías asistenciales que deben recibir pacientes especialmente complejos y vulnerables.

En recursos como las UDH, donde existen ingresos hospitalarios, manejo de crisis, patología dual o comorbilidad psiquiátrica, la adecuada valoración clínica, la detección de riesgos, el abordaje psicoterapéutico especializado y la coordinación con el resto del equipo sanitario resultan elementos esenciales para garantizar una atención segura, eficaz y de calidad.

El Decreto permite que una Unidad de Desintoxicación Hospitalaria —un recurso de ingreso destinado al tratamiento de pacientes con adicciones complejas, patología dual o trastornos mentales asociados— pueda cumplir sus requisitos mínimos de personal psicológico sin contar con Especialista en Psicología Clínica, al posibilitar que dicha cobertura se realice íntegramente mediante Psicólogos Generales Sanitarios, pese a tratarse de un recurso hospitalario destinado al abordaje intensivo de pacientes con elevada complejidad clínica. Esta situación puede tener consecuencias relevantes sobre la calidad asistencial, la continuidad terapéutica y la seguridad de pacientes que, en muchos casos, presentan cuadros clínicos de elevada complejidad y especial vulnerabilidad.

Desde SIMAP queremos dejar claro que esta actuación no cuestiona en ningún caso la labor profesional de los Psicólogos Generales Sanitarios, cuya contribución puede resultar valiosa y plenamente adecuada en numerosos ámbitos de intervención.

Nuestra preocupación reside en la ausencia de límites funcionales claros y en la posibilidad de que actuaciones clínicas propias de la atención especializada en el Sistema Nacional de Salud, en ámbitos donde la normativa vigente reserva estas prestaciones a Especialistas en Psicología Clínica, sean atribuidas por este decreto a profesionales no habilitados legalmente para ello.

Precisamente por ello, SIMAP ha solicitado formalmente a la Conselleria de Sanitat la revisión y nulidad de los apartados del Anexo del Decreto que permiten esta equiparación indiscriminada en determinados recursos de salud mental y adicciones.

Dado que el Decreto regula ámbitos asistenciales de naturaleza y complejidad muy diversa, no todos vinculados a centros sanitarios públicos o concertados del Sistema Nacional de Salud ni a prestaciones de atención especializada, SIMAP solicita subsidiariamente que la norma delimite de forma expresa qué funciones pueden desempeñar los distintos perfiles profesionales, en qué tipos de recursos o dispositivos asistenciales y qué actuaciones deben quedar reservadas a Especialistas en Psicología Clínica cuando se trate de intervenciones propias de la atención especializada en salud mental, especialmente en el ámbito hospitalario o en aquellos contextos en los que el marco normativo exija una cualificación sanitaria especializada.

Desde SIMAP defendemos una sanidad pública de calidad, basada en la legalidad, la seguridad del paciente y el respeto a las competencias profesionales establecidas por el ordenamiento jurídico. Porque en salud mental y adicciones no puede rebajarse el nivel de cualificación profesional por vía reglamentaria. La seguridad del paciente, la calidad asistencial y el respeto al modelo sanitario especializado merecen garantías claras, seguridad jurídica y una regulación rigurosa.

Si tienes dudas o quieres ampliar información, contacta con tu delegado/a sindical de SIMAP.

SIMAP SOL·LICITA ANUL·LAR PART DEL NOU DECRET D’ADICCIONS PER REBAIXAR LES GARANTIES PROFESSIONALS I ASSISTENCIALS EN SALUT MENTAL

SIMAP ha iniciat actuacions davant del Decret 67/2026 en entendre que podria permetre una rebaixa de les garanties professionals exigibles en salut mental i addiccions, especialment pel que fa als recursos especialitzats.

El problema denunciat per SIMAP se centra especialment en la regulació de recursos sanitaris especialitzats com les Unitats de Desintoxicació Hospitalària (UDH) i els Centres Ambulatoris de Tractament de les Addiccions (CATA), dispositius que atenen pacients amb trastorns addictius freqüentment associats a malaltia mental, patologia dual, conductes de risc, situacions de crisi o elevat deteriorament biopsicosocial.

El Decret permet que el requisit mínim de personal de Psicologia puga cobrir-se indistintament mitjançant un/a Especialista en Psicologia Clínica (PC) o un/a Psicòleg/a General Sanitari/ària (PGS), sense diferenciar funcions, competències, nivells de responsabilitat assistencial ni establir garanties mínimes de presència d’especialistes clínics en recursos hospitalaris i especialitzats.

L’equiparació implícita de funcions entre PC i PGS afecta directament el model d’atenció sanitària especialitzada en salut mental i addiccions, el reconeixement del paper professional dels especialistes en Psicologia Clínica i, sobretot, les garanties assistencials que han de rebre pacients especialment complexos i vulnerables.

En recursos com les UDH, on existeixen ingressos hospitalaris, maneig de crisis, patologia dual o comorbiditat psiquiàtrica, la valoració clínica adequada, la detecció de riscos, l’abordatge psicoterapèutic especialitzat i la coordinació amb la resta de l’equip sanitari resulten elements essencials per a garantir una atenció segura, eficaç i de qualitat.

El Decret permet que una Unitat de Desintoxicació Hospitalària —un recurs d’ingrés destinat al tractament de pacients amb addiccions complexes, patologia dual o trastorns mentals associats— puga complir els seus requisits mínims de personal psicològic sense comptar amb Especialista en Psicologia Clínica, en possibilitar que aquesta cobertura es realitze íntegrament mitjançant Psicòlegs Generals Sanitaris, malgrat tractar-se d’un recurs hospitalari destinat a l’abordatge intensiu de pacients amb elevada complexitat clínica. Aquesta situació pot tindre conseqüències rellevants sobre la qualitat assistencial, la continuïtat terapèutica i la seguretat de pacients que, en molts casos, presenten quadres clínics d’elevada complexitat i especial vulnerabilitat.

Des de SIMAP volem deixar clar que aquesta actuació no qüestiona en cap cas la labor professional dels Psicòlegs Generals Sanitaris, la contribució dels quals pot resultar valuosa i plenament adequada en nombrosos àmbits d’intervenció.

La nostra preocupació resideix en l’absència de límits funcionals clars i en la possibilitat que actuacions clíniques pròpies de l’atenció especialitzada en el Sistema Nacional de Salut, en àmbits on la normativa vigent reserva aquestes prestacions a Especialistes en Psicologia Clínica, siguen atribuïdes per aquest decret a professionals no habilitats legalment per a això.

Precisament per això, SIMAP ha sol·licitat formalment a la Conselleria de Sanitat la revisió i nul·litat dels apartats de l’Annex del Decret que permeten aquesta equiparació indiscriminada en determinats recursos de salut mental i addiccions.

Atés que el Decret regula àmbits assistencials de naturalesa i complexitat molt diversa, no tots vinculats a centres sanitaris públics o concertats del Sistema Nacional de Salut ni a prestacions d’atenció especialitzada, SIMAP sol·licita subsidiàriament que la norma delimite de manera expressa quines funcions poden exercir els diferents perfils professionals, en quins tipus de recursos o dispositius assistencials i quines actuacions han de quedar reservades a Especialistes en Psicologia Clínica quan es tracte d’intervencions pròpies de l’atenció especialitzada en salut mental, especialment en l’àmbit hospitalari o en aquells contextos en què el marc normatiu exigisca una qualificació sanitària especialitzada.

Des de SIMAP defensem una sanitat pública de qualitat, basada en la legalitat, la seguretat del pacient i el respecte a les competències professionals establides per l’ordenament jurídic. Perquè en salut mental i addiccions no es pot rebaixar el nivell de qualificació professional per via reglamentària. La seguretat del pacient, la qualitat assistencial i el respecte al model sanitari especialitzat mereixen garanties clares, seguretat jurídica i una regulació rigorosa.

Si tens dubtes o vols ampliar informació, contacta amb el teu delegat/ada sindical de SIMAP.