09 Mar LA NORMATIVA DE GUARDIAS EN ATENCIÓN ESPECIALIZADA VULNERA EL MARCO EUROPEO
LA NORMATIVA DE GUARDIAS EN ATENCIÓN ESPECIALIZADA VULNERA EL MARCO EUROPEO
Estimados/as amigos/as:
La normativa de guardias en Atención Especializada vulnera el marco europeo sobre tiempo de trabajo y descanso de forma estructural.
1.- Existe una discrepancia entre las horas de guardias exigible en atención especializada (AE) y atención primaria (AP).
Mientras que en AP, el Decreto 72/2001, de 2 de abril, del Gobierno Valenciano, ya recoge lo que se consiguió con el ASUNTO SIMAP, marcando un límite de 425 horas anuales obligatorias, las guardias en AE se siguen rigiendo por la Orden de 21 de enero de 1999 (anterior al caso SIMAP).
La Directiva 2003/88/CE establece:
- Límite máximo de 48 horas semanales de trabajo de promedio.
- Derecho a 11 horas de descanso diario.
- Derecho a 4 semanas de vacaciones anuales retribuidas.
- Protección efectiva de la salud del trabajador.
Este marco es mínimo y obligatorio, no admitiendo interpretaciones divergentes dentro de un mismo sistema sanitario público.
La Directiva Europea no permite cómputos distintos entre AP y AE. Que la Conselleria permita un sistema de cálculo que suponga en Especializada una carga estructural superior a la permitida en Atención Primaria vulnera la normativa comunitaria.
2.- La Orden de 1999 es anterior al Asunto SIMAP y no respeta estructuralmente el límite de 48 horas:
La Orden de 21 de enero de 1999 de Atención Especializada es:
- Anterior al asunto Sindicato de Médicos de Asistencia Pública (SIMAP) vs Conselleria de Sanidad.
- Anterior a la consolidación de la doctrina europea sobre guardias como tiempo de trabajo.
Estas sentencias establecieron que:
- La guardia presencial es tiempo de trabajo en su totalidad.
- El descanso debe disfrutarse inmediatamente después.
- No cabe fraccionarlo ni compensarlo de forma diferida.
Sin embargo, la Orden de 1999:
- No incorpora este marco estructural.
- No diseña el sistema partiendo del límite real de 48 horas.
- Permite un cálculo anual basado en 52 semanas completas, incluyendo vacaciones y señala como obligatorias 36 guardias anuales.
3.- El uso de 52 semanas para calcular las guardias obligatorias, 36 al año, y hacer que las guardias del mes de vacaciones se reparten a lo largo del año desvirtúa el derecho a vacaciones:
La Directiva Europea protege las vacaciones como:
- Derecho fundamental.
- Derecho irrenunciable.
- Periodo real de descanso y recuperación.
Si para calcular las guardias se utilizan 52 semanas completas, se produce:
- Una ficción matemática.
- Una ampliación artificial del número máximo de guardias.
- Una desnaturalización del derecho a vacaciones.
4.- Las vacaciones no pueden convertirse en una variable de ajuste para aumentar la disponibilidad estructural del trabajador, vulnerando el principio de efecto útil del Derecho de la Unión.
La técnica de dividir entre 52 semanas cuando solo se trabajan efectivamente 48, es decir, imponer 36 guardias anuales pese a existir vacaciones retribuidas, equivale a considerar que el trabajador está disponible 52 semanas al año para jornada complementaria.
La Administración ‘traslada’ las guardias del periodo vacacional a otros meses, incrementando la densidad mensual y el total anual de jornada complementaria sobre semanas efectivas.
Con ello se desvirtúa el derecho a vacaciones y se facilita la superación del límite de 48 horas semanales de promedio, además de realizarse sin las garantías de voluntariedad y registro exigibles.
Las tres guardias mensuales suponen una media entre 58 y 65 horas de guardia al mes, que supondrían unas 643 a 720 horas de guardias anuales obligatorias, lejos de las 425 que se exigen en AP, y que son las que la propia Conselleria establece como máximo de 48 horas semanales (jornada ordinaria y guardias) que determina la Directiva Europea.
La desigualdad normativa es evidente.
5.- Un agravante a esta situación que ocurre fundamentalmente en Atención especializada: no aplicación del artículo 22 de la Directiva.
El artículo 22 de la Directiva 2003/88/CE establece que para superar las 48 horas:
- Debe existir consentimiento individual libre y voluntario.
- Debe existir registro actualizado.
- Debe comunicarse a la autoridad laboral.
- No puede existir perjuicio por negarse.
Sin embargo en la Conselleria de Sanidad:
- No se solicita consentimiento individual real.
- No existe registro transparente accesible.
- No se remite relación a la autoridad laboral.
- La superación es obligatoria por planificación.
La práctica actual no respeta ni el marco europeo, estatal ni el autonómico.
SIMAP DENUNCIA:
- El cálculo basado en 52 semanas desvirtúa el derecho a vacaciones.
- No puede haber dos sistemas de cálculo distintos dentro del mismo servicio sanitario para el límite de guardias obligatorias.
- Se obliga a superar el límite de 48 horas semanales al aplicar la orden de guardias de Atención Especializada.
- No existe voluntariedad para superar el límite de 48 horas semanales, no se exige el consentimiento individual al trabajador y no existe el registro formal ante la autoridad laboral de las personas que han dado su consentimiento.
- La protección de la salud laboral no puede subordinarse a necesidades organizativas estructurales, mantenidas en el tiempo durante 26 años, sin haber realizado ninguna actuación en todos estos años para mejorar la situación de estos médicos/as y facultativos/as.
ACTUACIONES DE SIMAP:
Tras la denuncia interpuesta ante la Inspección de Trabajo, SIMAP ha iniciado actuaciones formales ante la Conselleria de Sanitat previas a la interposición de demandas judiciales por:
- Vulneración del derecho a la limitación de jornada.
- Riesgo para la salud laboral.
- Incumplimiento del Derecho de la Unión Europea.
SIMAP a disposición de las personas afectadas:
Si alguna persona afectada desea iniciar actuaciones a nivel individual, puede ponerse en contacto con el delegado/a de SIMAP en su Departamento de Salud.
PORQUE EL DESCANSO NO ES UN PRIVILEGIO. ES UN DERECHO FUNDAMENTAL.
Estimats/des amics/gues:
La normativa de guàrdies en Atenció Especialitzada vulnera el marc europeu sobre temps de treball i descans de manera estructural.
1.- Existeix una discrepància entre les hores de guàrdies exigibles en atenció especialitzada (AE) i atenció primària (AP).
Mentre que en AP, el Decret 72/2001, de 2 d’abril, del Govern Valencià, ja arreplega allò que es va aconseguir amb l’ASSUMPTE SIMAP, establint un límit de 425 hores anuals obligatòries, les guàrdies en AE continuen regint-se per l’Ordre de 21 de gener de 1999 (anterior al cas SIMAP).
La Directiva 2003/88/CE estableix:
- Límit màxim de 48 hores setmanals de treball de mitjana.
- Dret a 11 hores de descans diari.
- Dret a 4 setmanes de vacances anuals retribuïdes.
- Protecció efectiva de la salut del treballador/a.
Aquest marc és mínim i obligatori, i no admet interpretacions divergents dins d’un mateix sistema sanitari públic.
La Directiva Europea no permet còmputs diferents entre AP i AE. Que la Conselleria permeta un sistema de càlcul que supose en Especialitzada una càrrega estructural superior a la permesa en Atenció Primària vulnera la normativa comunitària.
2.- L’Ordre de 1999 és anterior a l’Assumpte SIMAP i no respecta estructuralment el límit de 48 hores.
L’Ordre de 21 de gener de 1999 d’Atenció Especialitzada és:
- Anterior a l’assumpte Sindicato de Médicos de Asistencia Pública (SIMAP) vs Conselleria de Sanitat.
- Anterior a la consolidació de la doctrina europea sobre les guàrdies com a temps de treball.
Aquestes sentències van establir que:
- La guàrdia presencial és temps de treball en la seua totalitat.
- El descans ha de gaudir-se immediatament després.
- No es pot fraccionar ni compensar de manera diferida.
No obstant això, l’Ordre de 1999:
- No incorpora aquest marc estructural.
- No dissenya el sistema partint del límit real de 48 hores.
- Permet un càlcul anual basat en 52 setmanes completes, incloent-hi vacances, i assenyala com a obligatòries 36 guàrdies anuals.
3.- L’ús de 52 setmanes per a calcular les guàrdies obligatòries (36 a l’any), i fer que les guàrdies del mes de vacances es repartisquen al llarg de l’any, desvirtua el dret a vacances.
La Directiva Europea protegeix les vacances com:
- Dret fonamental.
- Dret irrenunciable.
- Període real de descans i recuperació.
Si per a calcular les guàrdies s’utilitzen 52 setmanes completes, es produeix:
- Una ficció matemàtica.
- Una ampliació artificial del nombre màxim de guàrdies.
- Una desnaturalització del dret a vacances.
4.- Les vacances no poden convertir-se en una variable d’ajust per a augmentar la disponibilitat estructural del treballador/a, vulnerant el principi d’efecte útil del Dret de la Unió.
La tècnica de dividir entre 52 setmanes quan només se’n treballen efectivament 48, és a dir, imposar 36 guàrdies anuals malgrat existir vacances retribuïdes, equival a considerar que el treballador/a està disponible 52 setmanes a l’any per a jornada complementària.
L’Administració “trasllada” les guàrdies del període vacacional a altres mesos, incrementant la densitat mensual i el total anual de jornada complementària sobre setmanes efectives.
Amb això es desvirtua el dret a vacances i es facilita la superació del límit de 48 hores setmanals de mitjana, a més de realitzar-se sense les garanties de voluntarietat i registre exigibles.
Les tres guàrdies mensuals suposen una mitjana d’entre 58 i 65 hores de guàrdia al mes, que representarien unes 643 a 720 hores de guàrdies anuals obligatòries, lluny de les 425 que s’exigeixen en AP, i que són les que la mateixa Conselleria estableix com a màxim de 48 hores setmanals (jornada ordinària i guàrdies) que determina la Directiva Europea.
La desigualtat normativa és evident.
5.- Un agreujant d’aquesta situació que ocorre fonamentalment en Atenció Especialitzada: no aplicació de l’article 22 de la Directiva.
L’article 22 de la Directiva 2003/88/CE estableix que, per a superar les 48 hores:
- Ha d’existir consentiment individual lliure i voluntari.
- Ha d’existir registre actualitzat.
- Ha de comunicar-se a l’autoritat laboral.
- No pot existir perjudici per negar-s’hi.
No obstant això, en la Conselleria de Sanitat:
- No se sol·licita consentiment individual real.
- No existeix registre transparent accessible.
- No es remet relació a l’autoritat laboral.
- La superació és obligatòria per planificació.
La pràctica actual no respecta ni el marc europeu, ni l’estatal, ni l’autonòmic.
SIMAP DENUNCIA:
- El càlcul basat en 52 setmanes desvirtua el dret a vacances.
- No pot haver-hi dos sistemes de càlcul diferents dins del mateix servei sanitari per al límit de guàrdies obligatòries.
- S’obliga a superar el límit de 48 hores setmanals en aplicar l’Ordre de guàrdies d’Atenció Especialitzada.
- No existeix voluntarietat per a superar el límit de 48 hores setmanals, no s’exigeix el consentiment individual al treballador/a i no existeix el registre formal davant l’autoritat laboral de les persones que han donat el seu consentiment.
- La protecció de la salut laboral no pot subordinar-se a necessitats organitzatives estructurals, mantingudes en el temps durant 26 anys, sense haver realitzat cap actuació en tots aquests anys per a millorar la situació d’aquests metges/esses i facultatius/ives.
ACTUACIONS DE SIMAP:
Després de la denúncia interposada davant la Inspecció de Treball, SIMAP ha iniciat actuacions formals davant la Conselleria de Sanitat prèvies a la interposició de demandes judicials per:
- Vulneració del dret a la limitació de jornada.
- Risc per a la salut laboral.
- Incompliment del Dret de la Unió Europea.
SIMAP a disposició de les persones afectades:
Si alguna persona afectada desitja iniciar actuacions a nivell individual, pot posar-se en contacte amb el/la delegat/ada de SIMAP en el seu Departament de Salut.
PERQUÈ EL DESCANS NO ÉS UN PRIVILEGI. ÉS UN DRET FONAMENTAL.