14 Ene 35 horas: miente el Conseller cuando se acoge al Estatuto Marco
*En valencià a continuación del texto en castellano
El Conseller de Sanitat se esconde detrás el Estatuto Marco para no implantar las 35 horas
La necesidad de modificar el Estatuto Marco para poder implantar las 35 horas es mentira y no podemos conceder ninguna credibilidad a esa respuesta.
Solo la Comunidad Valenciana, Comunidad de Madrid, Navarra, Ceuta y Melilla no tienen implantadas las 35 horas semanales.
En el esto de comunidades autónomas la jornada de 35 horas en una realidad o está en camino de serlo:
En Cataluña está implantada en el Instituto Catalán de la Salud (ICS), pero no en toda la red asistencial concertada.
En negociación en Galicia y Aragón
Implantación completa de las 35 horas semanales en: Andalucía, Canarias, Cantabria, Castilla-La Mancha, Extremadura, País Vasco, Asturias, La Rioja
Las competencias en materia de jornada, condiciones de trabajo y retribuciones complementarias son autonómica y por tanto de la Conselleria de Sanitat.
Estimados/as amigos/as:
Ayer, 13 de enero, nos concentramos la gran mayoría de los sindicatos con representación en la Conselleria de Sanitat (SATSE, CCOO, UGT, CSIF, Intersindical Salut-IV y SIMAP) para denunciar la inaceptable gestión que está realizando el Conseller de Sanitat, quien ha modificado de forma unilateral y sin una negociación real todas las condiciones laborales, mediante nuevas normativas que restringen derechos, aumentan las cargas de trabajo, contradicen disposiciones de rango superior y están tensando de forma irresponsable el clima laboral y el funcionamiento de la sanidad pública.
Marciano Gómez ha optado por imponer un modelo sanitario basado en el utilitarismo sin límites de los profesionales públicos, con actitudes arrogantes que desarticulan cualquier posibilidad de consenso y con una clara desviación de recursos hacia la sanidad privada, que es la que ha salido claramente beneficiada en estos años de su política y gestión.
Debemos reaccionar y presionar a la Administración Autonómica, responsable directa del deterioro de nuestras condiciones laborales y de la sanidad pública valenciana. Esta concentración de ayer, que sigue la línea iniciada en defensa de la Atención Primaria y frente al proyecto de Decreto que regula su funcionamiento, marca el camino que vamos a seguir todos los sindicatos unidos para actuar frente al único responsable de la situación actual.
En esta línea, SIMAP defiende la necesidad de una normativa específica que regule las condiciones laborales y retributivas de los médicos/as y facultativos/as, reconociendo sus particularidades en aspectos como la jornada laboral; una estrategia de reducción progresiva del número de guardias hasta lograr su desaparición como jornada obligatoria; la regulación de los descansos sin excepciones, con una duración que permita realmente la recuperación del sobreesfuerzo realizado; la libranza de la guardia realizada en sábado; la regulación de las guardias localizadas y de los descansos que implican; la necesidad de ampliación de plantillas en función de ratios poblacionales y otros parámetros de salud; la adecuación de las cargas de trabajo; el reconocimiento de la responsabilidad y la complejidad del trabajo realizado; y la ampliación de los grados de carrera profesional y su repercusión en las funciones a desempeñar, entre otras cuestiones. Todas estas reivindicaciones se recogen en una propuesta que iremos desmenuzando progresivamente.
SIMAP siempre ha defendido la necesidad de reconocer y regular nuestro trabajo como facultativos en base a esta especificidad, así como la urgencia con la que debe implementarse. Nuestro matiz —y es importante que quede claro— es que la actuación debe dirigirse principalmente contra la Conselleria de Sanitat. Todas estas reivindicaciones son de competencia autonómica y son perfectamente posibles dentro del marco estatal vigente. No es necesario esperar a la publicación de un nuevo Estatuto Marco.
En el contexto actual de negociación del Estatuto Marco, es fundamental mantener la unidad en la reivindicación de que una normativa específica recoja todas las demandas planteadas por médicos/as y facultativos/as. Es importante alcanzar un acuerdo general sobre a dónde queremos llegar y qué situaciones no estamos dispuestos a aceptar.
No obstante, debemos ser realistas: existen muy pocas posibilidades de que el Estatuto Marco se apruebe en esta legislatura, y la vía de un estatuto propio para el personal médico y facultativo resulta todavía más difícil de lograr en este mismo periodo. Se han estudiado fórmulas alternativas para alcanzar un Estatuto propio, a través del poder legislativo (Congreso de los Diputados), mediante una proposición de ley de cualquier grupo parlamentario o una Iniciativa Legislativa Popular, pero todas ellas presentan igualmente escasas probabilidades de éxito.
El Estatuto Marco es una norma básica estatal que establece máximos y mínimos, pero carece de capacidad competencial para resolver la mayoría de nuestros problemas. Se trata de una norma rígida, a diferencia de lo que sí puede exigirse y desarrollarse a nivel autonómico.
No perdamos el foco del problema:
La normativa autonómica específica para médicos/as y facultativos/as es una opción real e inmediata. Es necesario presionar también firmemente en esta dirección, ya que la Conselleria de Sanitat está aprovechando que la presión se ejerce casi de forma exclusiva contra el Estatuto Marco para seguir actuando sin apenas oposición y deteriorando, fundamentalmente, las condiciones laborales de los médicos/as y facultativos/as.
No podemos perder el empuje ni la unidad conseguida, pero tampoco podemos centrarnos únicamente en el frente estatal y agotarnos en él. En la actualidad, las mejoras necesarias dependen exclusivamente de la Conselleria de Sanitat. Denunciemos nuestros problemas y defendamos nuestras reivindicaciones ante la Conselleria con la misma intensidad y de forma simultánea a la reivindicación de una normativa específica a nivel estatal.
La unidad demostrada es nuestra mayor fortaleza: solo manteniéndola viva y actuando con determinación lograremos frenar el deterioro y conquistar las mejoras en nuestra profesión.
*Versiò en valencià
El Conseller de Sanitat s’amaga darrere de l’Estatut Marc per a no implantar les 35 hores
La necessitat de modificar l’Estatut Marc per a poder implantar les 35 hores és una mentida i no podem concedir cap credibilitat a eixa resposta.
Només la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid, Navarra, Ceuta i Melilla no tenen implantades les 35 hores setmanals.
En la resta de comunitats autònomes la jornada de 35 hores és una realitat o està en camí de ser-ho:
A Catalunya està implantada a l’Institut Català de la Salut (ICS), però no en tota la xarxa assistencial concertada.
En negociació a Galícia i Aragó.
Implantació completa de les 35 hores setmanals a: Andalusia, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura, País Basc, Astúries i La Rioja.
Les competències en matèria de jornada, condicions de treball i retribucions complementàries són autonòmiques i, per tant, de la Conselleria de Sanitat.
Estimats/ades amics/ues:
Ahir, 13 de gener, ens vam concentrar la gran majoria dels sindicats amb representació en la Conselleria de Sanitat (SATSE, CCOO, UGT, CSIF, Intersindical Salut-IV i SIMAP) per a denunciar la inacceptable gestió que està realitzant el Conseller de Sanitat, que ha modificat de manera unilateral i sense una negociació real totes les condicions laborals, mitjançant noves normatives que restringixen drets, augmenten les càrregues de treball, contradiuen disposicions de rang superior i estan tensant de manera irresponsable el clima laboral i el funcionament de la sanitat pública.
Marciano Gómez ha optat per imposar un model sanitari basat en l’utilitarisme sense límits dels professionals públics, amb actituds arrogants que desarticulen qualsevol possibilitat de consens i amb una clara desviació de recursos cap a la sanitat privada, que és la que ha eixit clarament beneficiada en estos anys de la seua política i gestió.
Hem de reaccionar i pressionar l’Administració Autonòmica, responsable directa del deteriorament de les nostres condicions laborals i de la sanitat pública valenciana. Esta concentració d’ahir, que seguix la línia iniciada en defensa de l’Atenció Primària i enfront del projecte de Decret que regula el seu funcionament, marca el camí que seguirem tots els sindicats units per a actuar davant l’únic responsable de la situació actual.
En esta línia, SIMAP defensa la necessitat d’una normativa específica que regule les condicions laborals i retributives dels metges/esses i facultatius/ves, reconeixent les seues particularitats en aspectes com la jornada laboral; una estratègia de reducció progressiva del nombre de guàrdies fins a aconseguir la seua desaparició com a jornada obligatòria; la regulació dels descansos sense excepcions, amb una duració que permeta realment la recuperació del sobreesforç realitzat; la lliurança de la guàrdia realitzada en dissabte; la regulació de les guàrdies localitzades i dels descansos que impliquen; la necessitat d’ampliació de plantilles en funció de ràtios poblacionals i altres paràmetres de salut; l’adequació de les càrregues de treball; el reconeixement de la responsabilitat i la complexitat del treball realitzat; i l’ampliació dels graus de carrera professional i la seua repercussió en les funcions a exercir, entre altres qüestions. Totes estes reivindicacions es recullen en una proposta que anirem desgranant progressivament.
SIMAP sempre ha defensat la necessitat de reconéixer i regular el nostre treball com a facultatius en base a esta especificitat, així com la urgència amb què ha d’implementar-se. El nostre matís —i és important que quede clar— és que l’actuació ha d’anar dirigida principalment contra la Conselleria de Sanitat. Totes estes reivindicacions són de competència autonòmica i són perfectament possibles dins del marc estatal vigent. No és necessari esperar a la publicació d’un nou Estatut Marc.
En el context actual de negociació de l’Estatut Marc, és fonamental mantindre la unitat en la reivindicació que una normativa específica arreplegue totes les demandes plantejades pels metges/esses i facultatius/ves. És important aconseguir un acord general sobre cap a on volem arribar i quines situacions no estem disposats a acceptar.
No obstant això, hem de ser realistes: existixen molt poques possibilitats que l’Estatut Marc s’aprove en esta legislatura, i la via d’un estatut propi per al personal mèdic i facultatiu resulta encara més difícil d’aconseguir en este mateix període. S’han estudiat fórmules alternatives per a aconseguir un Estatut propi, a través del poder legislatiu (Congrés dels Diputats), mitjançant una proposició de llei de qualsevol grup parlamentari o una Iniciativa Legislativa Popular, però totes elles presenten igualment escasses probabilitats d’èxit.
L’Estatut Marc és una norma bàsica estatal que establix màxims i mínims, però manca de capacitat competencial per a resoldre la majoria dels nostres problemes. Es tracta d’una norma rígida, a diferència del que sí que pot exigir-se i desenvolupar-se a nivell autonòmic.
No perdem el focus del problema:
La normativa autonòmica específica per a metges/esses i facultatius/ves és una opció real i immediata. És necessari pressionar també fermament en esta direcció, ja que la Conselleria de Sanitat està aprofitant que la pressió s’exercix quasi de manera exclusiva contra l’Estatut Marc per a continuar actuant sense quasi oposició i deteriorant, fonamentalment, les condicions laborals dels metges/esses i facultatius/ves.
No podem perdre l’impuls ni la unitat aconseguida, però tampoc podem centrar-nos únicament en el front estatal i esgotar-nos en ell. En l’actualitat, les millores necessàries depenen exclusivament de la Conselleria de Sanitat. Denunciem els nostres problemes i defensem les nostres reivindicacions davant la Conselleria amb la mateixa intensitat i de manera simultània a la reivindicació d’una normativa específica a nivell estatal.
La unitat demostrada és la nostra major fortalesa: només mantenint-la viva i actuant amb determinació aconseguirem frenar el deteriorament i conquistar les millores en la nostra professió.