19 Nov Las 35 horas son justicia laboral, no una concesión
*En valencià a continuación del texto en castellano
Las 35 horas no son un privilegio:
son la base para una sanidad pública sostenible, segura y capaz de retener a sus profesionales
Repaso de la implantación de la jornada laboral ordinaria de 35 horas semanales en los diferentes CCAA.
1. Comunidades que ya tienen 35 horas
Once comunidades han implantado plenamente la jornada de 35 h para su personal sanitario:
Andalucía, Asturias, Baleares, Canarias, Cantabria, Castilla-La Mancha, Castilla y León, Extremadura, Navarra, País Vasco y La Rioja.
2. Comunidades en implantación progresiva
Otras tres están en proceso de llegar a las 35 h:
Aragón, Murcia y Galicia, aunque con fases, ajustes y conflictos sobre la organización de turnos.
Si se cuentan estas, son 14 las comunidades que han implantado o están implantando la reducción.
3. Comunidades que siguen sin 35 horas
Aún no la han recuperado:
Comunitat Valenciana, Comunidad de Madrid y Catalunya (solo parcialmente en el ICS).
Además, Ceuta y Melilla (INGESA) mantienen 37,5 h y no prevén reducirla.
En total, 5 servicios de salud siguen sin 35 horas.
Problemas derivados de esta desigualdad
1. Laborales
- Desigualdad entre profesionales: misma categoría, distinta jornada según la comunidad.
- Sobrecarga y peor conciliación en las regiones sin reducción.
- Riesgo psicosocial más alto: más fatiga, burnout y turnos difíciles de cubrir.
- Las 35 h solo son efectivas si van acompañadas de mejoras en guardias, noches y turnicidad.
2. Sindicales
- La diferencia territorial provoca conflicto permanente y movilizaciones.
- La negociación está muy fragmentada y crece la desconfianza hacia las administraciones por promesas incumplidas.
- Cada comunidad negocia por su cuenta, generando “dumping laboral” dentro del propio SNS.
3. Fidelización y retención
- Las CCAA con 35 h actúan como polo de atracción: más conciliación y mejores condiciones.
- Las que no las tienen se convierten en polo de expulsión, especialmente entre jóvenes recién formados y profesionales mayores que buscan menos carga.
- La fuga interautonómica provoca rotación, pérdida de continuidad asistencial y dificultades para estabilizar equipos.
4. Efectos en la ciudadanía
- Más rotación y tensiones laborales se traducen en:
- Más listas de espera,
- Más cambios de profesional,
- Más huelgas y paros.
Esto deteriora la percepción de la sanidad pública y favorece el recurso al sector privado.
La falta de una jornada homogénea de 35 horas genera inequidad, inestabilidad y pérdida de profesionales en el Sistema Nacional de Salud.
Unificar la jornada ayudaría a:
- mejorar la salud laboral,
- atraer y retener talento,
- reducir conflictos,
- y reforzar la cohesión del sistema sanitario.
SIMAP por la jornada de 35 horas para todos los profesionales. Superar esta jornada solo debe ser de forma voluntaria, incluyendo la jornada de guardias.
Las 35 horas son justicia laboral, no una concesión.
*Versiò en valencià
Les 35 hores no són un privilegi:
són la base per a una sanitat pública sostenible, segura i capaç de retenir els seus professionals
Repàs de la implantació de la jornada laboral ordinària de 35 hores setmanals en les diferents CCAA.
1. Comunitats que ja tenen 35 hores
Onze comunitats han implantat plenament la jornada de 35 h per al seu personal sanitari:
Andalusia, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Navarra, País Basc i La Rioja.
2. Comunitats en implantació progressiva
Altres tres estan en procés d’arribar a les 35 h:
Aragó, Múrcia i Galícia, encara que amb fases, ajustos i conflictes sobre l’organització de torns.
Si es compten aquestes, són 14 les comunitats que han implantat o estan implantant la reducció.
3. Comunitats que continuen sense les 35 hores
Encara no l’han recuperada:
Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid i Catalunya (només parcialment en l’ICS).
A més, Ceuta i Melilla (INGESA) mantenen 37,5 h i no preveuen reduir-la.
En total, 5 serveis de salut continuen sense les 35 hores.
Problemes derivats d’aquesta desigualtat
1. Laborals
- Desigualtat entre professionals: mateixa categoria, distinta jornada segons la comunitat.
- Sobrecàrrega i pitjor conciliació en les regions sense reducció.
- Risc psicosocial més alt: més fatiga, burnout i torns difícils de cobrir.
- Les 35 h només són efectives si van acompanyades de millores en guàrdies, nits i tornicitat.
2. Sindicals
- La diferència territorial provoca conflicte permanent i mobilitzacions.
- La negociació està molt fragmentada i creix la desconfiança cap a les administracions per promeses incomplides.
- Cada comunitat negocia pel seu compte, generant “dumping laboral” dins del propi SNS.
3. Fidelització i retenció
- Les CCAA amb 35 h actuen com a pol d’atracció: més conciliació i millors condicions.
- Les que no les tenen es convertixen en pol d’expulsió, especialment entre joves acabats de formar i professionals majors que busquen menys càrrega.
- La fuga interautonòmica provoca rotació, pèrdua de continuïtat assistencial i dificultats per estabilitzar equips.
4. Efectes en la ciutadania
- Més rotació i tensions laborals es traduïxen en:
- Més llistes d’espera,
- Més canvis de professional,
- Més vagues i aturades.
Això deteriora la percepció de la sanitat pública i afavorix el recurs al sector privat.
La falta d’una jornada homogènia de 35 hores genera inequitat, inestabilitat i pèrdua de professionals en el Sistema Nacional de Salut.
Unificar la jornada ajudaria a:
- millorar la salut laboral,
- atraure i retenir talent,
- reduir conflictes,
- i reforçar la cohesió del sistema sanitari.
SIMAP per la jornada de 35 hores per a tots els professionals. Superar esta jornada només ha de ser de manera voluntària, incloent-hi la jornada de guàrdies.