Aclaraciones reclamación complementos retributivos incluidos en las pagas extras
1251
wp-singular,post-template-default,single,single-post,postid-1251,single-format-standard,wp-theme-bridge,wp-child-theme-bridge-child,bridge-core-3.3.3,qi-blocks-1.4.3,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.9.3,qode-optimizer-1.0.4,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-smooth-scroll-enabled,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-30.8.6,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-8.2,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-7,elementor-page elementor-page-1251

13 Nov Aclaraciones reclamación complementos retributivos incluidos en las pagas extras

Posted at 12:57h in Productividad y Retribuciones by

*En valencià a continuación del texto en castellano

RECLAMACIÓN GUARDIAS, COMPLEMENTO DE ATENCIÓN CONTINUIDAD A DE AP, TURNICIDAD, NOCTURNIDAD Y FESTIVIDAD EN LA PAGAS EXTRAS

 

Estimados/as amigos/as os recordamos que SIMAP tiene ya en marcha el procedimiento de la reclamación de la inclusión de las guardias/complemento A/turnicidad-nocturnidad-festividad en las pagas extraordinarias. Aprovecharemos este escrito para aclarar algunas dudas que os han surgido en estos primeros días.

PREGUNTAS FRECUENTES RECIBIDAS

  1. ¿Se pueden incluir las guardias localizadas en la reclamación? Sí
  2. ¿Los nombramientos de atención continuada pueden hacer esta reclamación? Sí
  3. ¿Se incluyen en esta reclamación los módulos compensatorios por la exención de guardias por edad? No. En principio, no se ajusta exactamente a las bases jurídicas que manejamos en esta reclamación, por lo que no aconsejamos, en este momento inicial, presentarla de forma generalizada.
  4. El personal interno residente ¿Puede iniciar esta reclamación? Sí.
  5. El personal del Consorcio Hospital General Universitario de Valencia ¿Puede iniciar esta reclamación? Sí.
  6. El personal laboral a extinguir de las concesiones administrativas. ¿Puede iniciar esta reclamación? Va a depender de cada convenio colectivo. En una primera fase, SÌ, lo vamos a iniciar en el Departamento de Denia.

En departamentos como la Ribera, Manises, Torrevieja, hemos de ver la forma de hacerlo, ya que sus convenios son más restrictivos en este punto. En todo caso, estamos estudiando posibilidades para aconsejar iniciar o no esta reclamación. Iremos informando, ya que este tema no está cerrado.

  1. Las personas que trabajan en Atención Primaria y que realizan guardias podrán reclamar en un único procedimiento la inclusión de las guardias en las pagas extra y el complemento de atención continuada A.
  2. MEAP, PEAP y Enfermería: el personal de Atención Primaria que perciba el complemento de atención continuada A podrá presentar esta reclamación con nosotros.
  3. Todo el personal a turnos estatutario, funcionario y laboral (con las limitaciones que hemos establecido para estos últimos según sus convenios colectivos) pueden interponer su reclamación con nosotros.
  4. El periodo máximo de retroactividad de la reclamación es de 4 años para el personal funcionario y estatuario y de un año para el personal laboral. El cómputo comienza desde el momento en el que se presenta la reclamación que inicia la fase administrativa. Esto no quiere decir que, según las condiciones particulares de cada reclamante el periodo de retroacción de la reclamación sea menor. Por ejemplo, una persona que solo tienen 2 años de tiempo de trabajo como estatutario y quiera iniciar la reclamación, puede hacerlo y su retroactividad será de dos años.
  5. ¿Por qué la fecha de 30 de noviembre, como límite para presentar las reclamaciones para que se pueda incluir la paga extra de 2021 en estatutarios y funcionarios?

Esto se debe a los periodos de devengo de las pagas extras correspondientes a este tipo este personal. El periodo de devengo de la paga extra de diciembre abarca desde el 1 de junio al 30 de noviembre. Esto no quiere decir que no se puede presentar esta reclamación después de esta fecha, sino que, es ese caso, no se incluiría la paga de diciembre de 2021 en la reclamación.

Por otro lado, el devengo de la paga extra de junio comprende del 31 de diciembre al 31 de mayo.

  1. En cuanto al personal laboral, la regulación de las pagas extras y su devengo se establece en su convenio colectivo y, en caso de no existir una regulación específica, los periodos de devengo abarcarían desde el 1 de julio a 31 de diciembre para la paga extra de diciembre y desde el 1 de enero a 30 de junio para la paga extra de junio.
  2. ¿Qué ocurre si en el periodo de devengo tengo varios ceses y varios nombramientos? ¿Puedo presentar una única reclamación? SÍ. Afectará al cálculo de las cuantías, lógicamente, pero no hay impedimento para hacerlo así.
  3. ¿Qué ocurre si tengo en el periodo de devengo un contrato laboral, por ejemplo, de residente o en el Consorcio, y un nombramiento posterior estatutario o funcionario? ¿Puedo presentar una única reclamación? NO. En este caso, al existir regímenes jurídicos diferentes, donde en el laboral debe dirigirse la demanda a la orden jurisdiccional social y en el caso de personal estatutario y funcionario al contencioso administrativo, no pueden presentarse en una única reclamación. Aconsejamos, que se inicie la reclamación laboral, que es la que tiene un periodo menor de retroactividad y, de no hacerse ahora, se perdería la posibilidad de reclamar. Posteriormente, sin prisa, ya que la reclamación de estatutarios/funcionarios tiene una retroactividad de 4 años, las personas interesadas podrían interponer una reclamación para que se incluya la paga extra de 2025.

MUY IMPORTANTE: para las personas que estén interesados en presentar esta reclamación y que se incluya en ella la paga extra de diciembre de 2021, el plazo máximo para recibir la documentación requerida será el 27 de noviembre. Pasado este plazo, siguen pudiendo presentarse las reclamaciones, pero ya no se incluirá esta paga extra de diciembre de 2021. Finalizada esta fecha de 27 de noviembre de 2025, seguiremos esta línea de reclamación, pero cambiará el periodo de retroactividad máxima a la extra de junio de 2022. Ya os informaremos a las personas interesadas del mejor momento para presentar la reclamación y de las nóminas que sería necesario aportar.

Para cualquier otra duda que se os plantee o información adicional, no dudéis en poneos en contacto con nosotros/as.

*En valencià a continuación del texto en castellano

RECLAMACIÓ GUÀRDIES, COMPLEMENT D’ATENCIÓ CONTÍNUA D’AP, TORNICITAT, NIT I FESTIVITAT EN LES PAGUES EXTRAORDINÀRIES

 

Estimats/des amics/gues, vos recordem que SIMAP ja té en marxa el procediment de la reclamació de la inclusió de les guàrdies/complement A/tornicitat–nit–festivitat en les pagues extraordinàries. Aprofitarem aquest escrit per aclarir alguns dubtes que vos han sorgit en aquests primers dies.

PREGUNTES FREQÜENTS REBUDES

  1. Es poden incloure les guàrdies localitzades en la reclamació? Sí.
  2. Els nomenaments d’atenció continuada poden fer aquesta reclamació? Sí.
  3. S’inclouen en aquesta reclamació els mòduls compensatoris per l’exempció de guàrdies per edat? No. En principi, no s’ajusta exactament a les bases jurídiques que manejem en aquesta reclamació, per la qual cosa no aconsellem, en aquest moment inicial, presentar-la de forma generalitzada.
  4. El personal intern resident pot iniciar aquesta reclamació? Sí.
  5. El personal del Consorci Hospital General Universitari de València pot iniciar aquesta reclamació? Sí.
  6. El personal laboral a extingir de les concessions administratives pot iniciar aquesta reclamació? Depén de cada conveni col·lectiu. En una primera fase, SÍ, l’iniciarem en el Departament de Dénia.

En departaments com la Ribera, Manises o Torrevella, hem de veure la manera de fer-ho, ja que els seus convenis són més restrictius en aquest punt. En tot cas, estem estudiant possibilitats per aconsellar iniciar o no aquesta reclamació. Anirem informant, ja que aquest tema no està tancat.

  1. Les persones que treballen en Atenció Primària i que realitzen guàrdies podran reclamar en un únic procediment la inclusió de les guàrdies en les pagues extra i el complement d’atenció continuada A.
  2. MEAP, PEAP i Infermeria: el personal d’Atenció Primària que perceba el complement d’atenció continuada A podrà presentar aquesta reclamació amb nosaltres.
  3. Tot el personal a torns estatutari, funcionari i laboral (amb les limitacions establides per a aquests últims segons els seus convenis col·lectius) pot interposar la seua reclamació amb nosaltres.
  4. El període màxim de retroactivitat de la reclamació és de 4 anys per al personal funcionari i estatutari, i d’un any per al personal laboral. El còmput comença des del moment en què es presenta la reclamació que inicia la fase administrativa. Açò no vol dir que, segons les condicions particulars de cada reclamant, el període de retroacció siga menor. Per exemple, una persona que només tinga 2 anys de temps de treball com a estatutari i vulga iniciar la reclamació, pot fer-ho i la seua retroactivitat serà de dos anys.
  5. Per què la data de 30 de novembre com a límit per presentar les reclamacions perquè es puga incloure la paga extra de 2021 en estatutaris i funcionaris?

Açò es deu als períodes de meritació de les pagues extra d’aquest tipus de personal. El període de meritació de la paga extra de desembre abasta des de l’1 de juny fins al 30 de novembre. Açò no vol dir que no es puga presentar la reclamació després d’aquesta data, però en eixe cas no s’inclourà la paga de desembre de 2021 en la reclamació.

D’altra banda, la meritació de la paga extra de juny comprén del 31 de desembre al 31 de maig.

  1. Pel que fa al personal laboral, la regulació de les pagues extra i la seua meritació s’estableix en el seu conveni col·lectiu i, en cas de no existir una regulació específica, els períodes de meritació abastarien des de l’1 de juliol al 31 de desembre per a la paga extra de desembre i des de l’1 de gener al 30 de juny per a la paga extra de juny.
  2. Què passa si en el període de meritació tinc diversos cessaments i diversos nomenaments? Puc presentar una única reclamació? Sí. Afectarà al càlcul de les quantitats, lògicament, però no hi ha impediment per a fer-ho així.
  3. Què passa si tinc en el període de meritació un contracte laboral, per exemple de resident o en el Consorci, i un nomenament posterior estatutari o funcionari? Puc presentar una única reclamació? NO. En aquest cas, com que existeixen règims jurídics diferents —laboral, que es dirigeix a la jurisdicció social, i estatutari/funcionari, que es dirigeix al contenciós administratiu— no poden presentar-se en una única reclamació. Aconsellem iniciar primer la reclamació laboral, que és la que té un període menor de retroactivitat i que, de no fer-se ara, es perdria. Posteriorment, sense pressa —ja que la reclamació d’estatutaris/funcionaris té retroactivitat de 4 anys— les persones interessades podran interposar una reclamació perquè s’incloga la paga extra de 2025.

MOLT IMPORTANT: Per a les persones interessades a presentar aquesta reclamació i que s’incloga la paga extra de desembre de 2021, el termini màxim per rebre la documentació requerida serà el 27 de novembre. Passat aquest termini, es podran continuar presentant reclamacions, però ja no s’inclourà la paga extra de desembre de 2021. Finalitzada aquesta data del 27 de novembre de 2025, seguirem aquesta línia de reclamació, però canviarà el període de retroactivitat màxima a la paga extra de juny de 2022. Ja informarem les persones interessades del millor moment per presentar la reclamació i de les nòmines necessàries.

Per a qualsevol altre dubte o informació addicional, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

*Versió en valencià

Tornem a la col·laboració públic-privada, en què la sanitat pública es dessagna mentre la privada es nodreix de professionals i pacients.

La nova organització assistencial de la Conselleria de Sanitat es basa en la suspensió dels mòduls de reforç i de les sessions quirúrgiques fora de la jornada ordinària des de l’1 de novembre; en el nou model de productivitat variable, amb objectius pràcticament inassolibles per al darrer semestre de 2025, implantat l’1 d’octubre; en la nova organització de la jornada laboral, amb increment de l’horari de vesprades, i en el nou decret d’Atenció Primària previst per a gener de 2026. Des de la Conselleria de Sanitat no deixen de repetir que es valorarà l’eficàcia d’aquestes mesures abans de prendre decisions sobre la seua continuïtat: “Si no funciona, es modificarà o se substituirà”.

No sembla necessari esperar eixa avaluació d’eficàcia, quan la pròpia Conselleria ja ha optat per augmentar el pressupost de la despesa sanitària destinat a les derivacions a la sanitat privada.

Això dona molt a pensar: l’augment de la despesa sanitària en derivacions a la sanitat privada és una conseqüència de tot açò o, en realitat, la seua finalitat?

Cap de les actuacions realitzades per la Conselleria de Sanitat en els últims anys ha anat dirigida a millorar les condicions laborals: reduir les càrregues de treball, dimensionar les plantilles, reduir la jornada laboral a 35 hores —com es va comprometre—, implantar millores en matèria de conciliació com les que ja gaudeixen altres funcionaris de la Generalitat, etc. Tampoc s’han aplicat millores retributives reals, més enllà de promeses inassolibles en forma de productivitat variable.

No s’han pres mesures que fidelitzen els professionals en la sanitat pública. Està clar que aquest no és l’objectiu, ja que totes les actuacions semblen orientades a desmotivar els professionals perquè deixen d’exercir en les institucions sanitàries públiques valencianes. Però tampoc cap de les mesures que està implantant la Conselleria de Sanitat sembla efectiva per millorar els temps d’espera ni la qualitat de l’atenció als pacients.

Així, la Conselleria de Sanitat es va buidant de professionals, i els que hi romanen es veuen cada vegada més pressionats per mantenir els temps de demora i les llistes d’espera sota control, com si això no fora un impossible.

La Conselleria està creant la seua pròpia tempesta perfecta per rendibilitzar la creixent sanitat privada.

Com a contrapartida, davant la situació que viuen els professionals de la sanitat pública i els pacients que confien en ella, podem comprovar, estupefactes i indignats, el creixement de l’oferta sanitària privada en la nostra comunitat.

La sanitat privada en expansió necessita professionals i pacients.

Tornem a sentir el mantra de la col·laboració públic-privada, que no és altra cosa, tal com es desenvolupa en la nostra comunitat, que nodrir la sanitat privada de professionals formats amb diners públics, que abandonen el sistema per les males condicions laborals, i també de pacients.

La Conselleria de Sanitat Valenciana ha augmentat fins a 48 milions d’euros el pressupost destinat a pagar a la sanitat privada per atendre pacients derivats des del sistema públic. Aquest increment es deu a una modificació pressupostària recent que afegeix 11,7 milions més a la partida per a compensar les anomenades “prestacions externes”.

Inicialment, el pressupost aprovat per a 2024 era de 22 milions, però, després de successives ampliacions —al juliol (+14,4 M€) i a l’octubre (+11,7 M€)—, la xifra s’ha més que duplicat. Segons la Conselleria, l’augment respon al creixement de la demanda assistencial i a factures pendents de comptabilitzar fins a juny de 2025.

L’augment de les derivacions a la privada i la falta de transparència han generat debat polític i social. Prova d’això són les concentracions que s’han vingut celebrant en les últimes setmanes, com la del passat dissabte a la Plaça de la Verge.

Encara que el creixement del desviament de recursos a la sanitat privada no és exclusiu de la Comunitat Valenciana, segons la Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), la privatització del sistema sanitari valencià ha crescut un 29,4 % des de 2014, situant la comunitat com la cinquena més mercantilitzada d’Espanya.

Per últim, cal destacar l’aclariment del Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de València, que en un reportatge de fa uns mesos definia “un nou model de col·laboració públic-privada”:

  • La sanitat pública atén els casos greus i crònics.
  • La privada assumeix les assistències menys urgents.

Ens ho deixa tot clar.