21 Oct No podemos defender nuestros derechos fortalecer la negociación colectiva
Sin negociación colectiva no hay derechos reales
Estimados amigos/as: el personal sanitario trabaja bajo un modelo de negociación débil, donde los acuerdos no son vinculantes y la Administración puede modificarlos unilateralmente.
Esto ocurre porque el TREBEP y el Estatuto Marco no otorgan fuerza legal a lo pactado, a diferencia de lo que sucede con los convenios laborales regulados en el Estatuto de los Trabajadores, que sí tienen eficacia directa y obligatoria.
El Estatuto Marco es muy restrictivo en la capacidad de la negociación colectiva. Permite que las materias que son por Ley objeto obligatorio de negociación colectiva como jornada laboral, permisos y licencias, carrera profesional, etc., en caso de no alcanzar acuerdos se impone el criterio de la Administración. Esto no existe en la negociación colectiva del personal laboral que aplica el Estatuto de los Trabajadores.
Los derechos se recortan o retrasan sin capacidad de reacción de sindicatos y trabajadores, salvo la vía judicial.
La realidad es que los trabajadores están indefensos ante las decisiones y actuaciones de la Administración.
La solución
- Es necesario reformar el artículos del Estatuto Marco y del TREBEP, tomando como referencia el Estatuto de los Trabajadores, para que los acuerdos alcanzados en la negociación colectiva tengan fuerza vinculante y valor de convenio colectivo.
- Establecer mecanismos reales que permitan la mediación y el arbitraje en caso de discrepancias en la aplicación de los acuerdos.
- Establecer sanciones para aquellos que vulneren los derechos de los trabajadores y los acuerdos adoptados en la negociación colectiva.
- Todo esto supondría que los pactos alcanzados entre la Administración y los representantes del personal:
- Se aprobarían cuando ambas partes, trabajadora y Administración, adoptan el acuerdo por mayoría de sus respectivas representaciones. La Administración no podría imponer su criterio en materias laborales que por Ley requieren de negociación colectiva
- No puedan modificarse unilateralmente y, en caso de necesidad, se siga un procedimiento de renegociación de estos y se aplique por el tiempo estrictamente necesario.
- Sean de obligado cumplimiento desde su firma.
- Se registren y publiquen todos los acuerdos y sus modificaciones oficialmente, garantizando transparencia y seguridad jurídica.
- Las interpretaciones de los acuerdos no pueden ser dictadas de forma unilateral, debe existir un órgano colegiado de interpretación y cumplimiento, que tenga realmente capacidad y medios para hacerlo
- La capacidad para la resolución de conflictos en la interpretación y aplicación de los acuerdos en casos individuales tendrán la misma eficacia jurídica y de tramitación que los acuerdos, evitando que el trabajador tenga, como única salida, la judicialización de su problema.
- Una negociación colectiva real y que da capacidad a los trabajadores para participar en ella daría estabilidad laboral y confianza al conjunto del sistema sanitario.
Hay que actuar ahora para evitar que la negociación colectiva quede vaciada de contenido por la propia normativa que la regula.
Mientras la negociación colectiva siga sin efectos reales, los derechos del personal sanitario seguirán dependiendo de decisiones unilaterales de las diferentes administraciones sanitarias, cambiantes según intereses y sin prácticamente ninguna capacidad de respuesta por parte de los trabajadores/as
Que los representantes de los trabajadores/as tengan una capacidad real para defender nuestros derechos sería un verdadero avance, que atacaría la raíz de la mayoría de nuestros problemas.
La Solución para reforzar la negociación no es abrir más mesas específicas por categorías profesionales, que es donde se está poniendo el foco, sino dar valor legal a lo que se acuerda y establecer los mecanismos para obligar a que se cumpla.
Resulta decepcionante que en la negociación del nuevo Estatuto Marco ninguna organización sindical haya cuestionado este asunto ni planteado alternativas para garantizar que los trabajadores/as puedan realmente ser defendidos en sus derechos e intereses.
El nuevo borrador del Estatuto Marco perpetua la misma regulación que el vigente: una negociación colectiva débil, un mero trámite, permitiendo eludir la negociación real.
Sense negociació col·lectiva no hi ha drets reals
Estimats amics i amigues: el personal sanitari treballa sota un model de negociació dèbil, on els acords no són vinculants i l’Administració pot modificar-los unilateralment.
Això ocorre perquè el TREBEP i l’Estatut Marc no atorguen força legal al que es pacta, a diferència del que passa amb els convenis laborals regulats en l’Estatut dels Treballadors, que sí que tenen eficàcia directa i obligatòria.
L’Estatut Marc és molt restrictiu en la capacitat de la negociació col·lectiva. Permet que les matèries que per Llei són objecte obligatori de negociació col·lectiva —com la jornada laboral, els permisos i llicències, la carrera professional, etc.—, en cas de no arribar a acords, s’impose el criteri de l’Administració. Açò no ocorre en la negociació col·lectiva del personal laboral que aplica l’Estatut dels Treballadors.
Els drets es retallen o s’endarrereixen sense capacitat de reacció dels sindicats i dels treballadors, llevat de la via judicial.
La realitat és que els treballadors estan indefensos davant les decisions i actuacions de l’Administració.
La solució
- És necessari reformar els articles de l’Estatut Marc i del TREBEP, prenent com a referència l’Estatut dels Treballadors, perquè els acords assolits en la negociació col·lectiva tinguen força vinculant i valor de conveni col·lectiu.
- Cal establir mecanismes reals que permeten la mediació i l’arbitratge en cas de discrepàncies en l’aplicació dels acords.
- Cal establir sancions per a aquells que vulneren els drets dels treballadors i els acords adoptats en la negociació col·lectiva.
- Tot això suposaria que els pactes assolits entre l’Administració i els representants del personal:
- S’aprovarien quan ambdues parts, la treballadora i l’Administració, adopten l’acord per majoria de les seues respectives representacions. L’Administració no podria imposar el seu criteri en matèries laborals que per Llei requereixen negociació col·lectiva.
- No puguen modificar-se unilateralment i, en cas de necessitat, es seguisca un procediment de renegociació i s’aplique pel temps estrictament necessari.
- Siguin de compliment obligatori des del moment de la seua signatura.
- Es registren i es publiquen tots els acords i les seues modificacions oficialment, garantint transparència i seguretat jurídica.
- Les interpretacions dels acords no poden ser dictades de manera unilateral; ha d’existir un òrgan col·legiat d’interpretació i compliment que tinga realment capacitat i mitjans per a fer-ho.
- La capacitat per a la resolució de conflictes en la interpretació i aplicació dels acords en casos individuals hauria de tindre la mateixa eficàcia jurídica i de tramitació que els acords, evitant que el treballador tinga com a única eixida la judicialització del seu problema.
- Una negociació col·lectiva real, que done capacitat als treballadors per a participar-hi, aportaria estabilitat laboral i confiança al conjunt del sistema sanitari.
Cal actuar ara per a evitar que la negociació col·lectiva quede buidada de contingut per la pròpia normativa que la regula.
Mentre la negociació col·lectiva continue sense efectes reals, els drets del personal sanitari continuaran depenent de decisions unilaterals de les diferents administracions sanitàries, canviants segons interessos i amb pràcticament cap capacitat de resposta per part dels treballadors i treballadores.
Que els representants dels treballadors i treballadores tinguen una capacitat real per a defensar els nostres drets seria un vertader avanç, que atacaria l’arrel de la majoria dels nostres problemes.
La solució per a reforçar la negociació no és obrir més taules específiques per categories professionals —com és on s’està posant el focus—, sinó donar valor legal al que s’acorda i establir els mecanismes per a obligar al seu compliment.
Resulta decebedor que, en la negociació del nou Estatut Marc, cap organització sindical haja qüestionat aquest assumpte ni haja plantejat alternatives per a garantir que els treballadors i treballadores puguen realment ser defensats en els seus drets i interessos.
El nou esborrany de l’Estatut Marc perpetua la mateixa regulació que el vigent: una negociació col·lectiva dèbil, un mer tràmit, que permet eludir la negociació real.