|
OPINIÓ Acord
o, com sempre, imposició A propòsit de l’acord sobre millores relatives al’assistència sanitària signat a la Mesa Sectorial de 1 de Desembre de 2004 calen algunes aclaracions per comprendre la repercusió d’aquest per als metges de la Sanitat Pública. És un acord de 3 anys de durada. Significa açò que ja no es tornarà a parlar del tema fins a Desembre de 2007, passades les properes eleccions autonòmiques? Sembla que si.
Aquest acord pretén, segons se’ns diu, “armonitzar els drets reconeguts dels treballadors sanitaris i garantir a la població l’accesibilitat a serveis sanitaris de la millor qualitat”. Com sempre, però, a la vegada que es signen algunes millores indiscutibles, l’Administració aprofita per lligar alguns caps al seu favor –que portaràn a greus conseqüències, com vorem- Analitzem, doncs, aquest acord i algunes idees que potser s’escapen amb una primera lectura del document, en la qual, com és natural, ens fixem inevitablement en unes millores què no ens costa reconèixer.
Apartat 1. Millora de les condicions relatives a l’Atenció Continuada i Guàrdies Reconeixem com a millores evidents les retributives, però l’augment és per trams de l’hora de guàrdia (altra vegada el mateix treball a preu diferent) des de 2,5 euros bruts al 2005 i progresivament igual fins al 2007, així com la garantia de cobrar les hores de guàrdia durant la malaltia comuna (però només per a les tres primeres guàrdies, que en aquest cas l‘Administració tradueix al seu favor només en 54 hores ja que els dóna igual que siguen de dia festiu o feiner) i l’obligació per part de l’empresa d’efectuar un control de salut laboral anual (però no sols als sans, sinò també als que ja estàven exclosos per malaltia per si un cas hagueren sanat).
Però, recordem que l’ hora de guàrdia continuarà pagantse al 60% de l’hora ordinària (ja voldrien moltes empreses privades tenir sindicats que signaren convenis col·lectius d’aquestes característiques).
S’institucionalitzen les famoses “peonades”, què pasen a anomenar-se mòduls d’ampliació horària. Però aquests mòduls són d’oferiment exclusiu per a majors de 55 anys (quan l’edat de sol·licitud d’exempció de guàrdies són 46 anys). No entenem aquesta restricció ni tampoc la condició de que només pugan adherir-se a aquesta mesura els metges que hajan realitzat guàrdies durant 7 dels últims 10 anys. És aquesta una mesura que veladament pretén que es seguisquen realitzant guàrdies fins als 55 anys? És aquesta la carrera professional a la què aspirem, una ampliació de la jornada laboral? Per no entrar a debatir què l’acord contempla la possibilitat de realitzar treball urgent durant aquests mòduls (ni el greuge comparatiu que suposarà tenir simultàniament dos professionals de la mateixa categoria treballant l’un amb retribució de jornada ordinària -el del mòdul- i l’altre amb complementària - el de la guàrdia-, novament el mateix treball a preu diferent). Ni tampoc la clara consideració de “peonades” d’aquests mòduls, dels quals es podràn beneficiar -ara si, sense restricció d’edat- els metges de les especialitats sense guàrdies mèdiques.
A més l’acord segueix, com dèiem -i el què és molt greu- , sense posar límits clars a la jornada setmanal dels qui realitzen jornada ordinaria més complementària (és habitual als nostres Hospitals i Centres de Salut superar les 48 hores setmanals, sense el preceptiu vist i plau de la Inspecció de Treball i signatura del treballador, què demana la legislació vigent, - pràctica, què, a més, serà prohibida en breu per la Unió Europea).
Altres greus efectes col·laterals del document són l’ampliació de l’àmbit geogràfic de realització de la guàrdia o dels mòduls d’ampliació horària fins a 25 km de radi (per als metges de Atenció Especialitzada açò suposarà què els podràn desplaçar als Centres d’Especialitats, i per als de Primària, a altres Centres de Salut. Sense haver sol·lucionat el tema del transport sanitari durant la guàrdia - el vehicle el fica el metge i no l’empresa- açò pot suposar què bona part de l’increment retributiu esmentat s’haja de dedicar a la despesa en carburant).
Apartat 2. Millora de les condicions dels Nomenaments (que no contractes, com diu l’acord) d’Atenció Continuada Aquests professionals eixen beneficiats retributivament pel fet què les millores suposen un augment per trams d’hores de guàrdia, per la qual cosa a partir de la hora 100 del seu treball experimenten unes millores d’uns 4,5 euros bruts l’hora. També se’ls reconeix el dret a rebre dos pagues extres de 1000 euros a l’any. (amb tot açò les seues retribucions segueixen sent molt inferiors a les de la resta de metges de jornada ordinària). Se’ls garanteix l’aplicació del Decret de Jornada, com sempre hem reclamat, ja què abans no existia cap argument legal que els exclogués d’aquest. Encara que haurem d’estar vigilants que es concedisquen en la mateixa mesura que a la resta, beneficis laborals com permisos i llicències.
Es parla vagament d’integració, tant vagament que només es contempla la millora en la baremació del temps treballat amb aquests nomenaments cara a futures oposicions, però en cap cas amb un compromís de considerar l’estructuralitat d’aquestes places ni l’homologació en drets a la resta. I, el que és més greu, en opinió del SIMAP, no es regula la seua jornada laboral (només es parla de que la jornada mínima serà d’una mitjana de 126 hores, però el màxim romàn invariable en 12 guàrdies mensuals).
Una mitjana estadísticament calculada de forma anual, permet la realització de jornades laborals com fins ara, de més de 200 hores al més durant els mesos de demanda assistencial augmentada, a discreció de Caps de Servei, Coordinadors i Directors d’Àrea).A més ara els podràn enviar a fer les guàrdies en un radi de 25 km. Aquests professionals segueixen sense disposar d’un sou base ni de complements, a diferència de la resta d’estatutaris, i segueixen amb una retribució per hores (a preu reduït de jornada coplementària, clar) i l’Administració continua abstenint-se d’aplicar la llei en quant a reconeixement de la nocturnitat del seu treball. Tampoc es contempla a l’acord la possibilitat de què aquest personal puga entrar en el repartiment de la productivitat variable ni es parla de l’adaptació del lloc de treball a la discapacitat (es a dir, la possibilitat d’accedir a un lloc ordinari de treball per al professional que ho necessite per motius de salut), ni del canvi de lloc de treball de la dona embarassada amb aquest nomenament –donat què aquest tipus de treball suposa un augment de risc per al fetus-, ni de la possibilitat de pas a torn ordinari dels metges d’Atenció Continuada majors de 46 anys (què per aplicació del Decret de Jornada tindrien la possibilitat de deixar de fer guàrdies a aquesta edat, com la resta) Senzillament un acord en el qual ha guanyat la Conselleria, la qual cosa no vol dir que haja guanyat el ciutadà. Perquè resulta evident que el metge ha perdut amb aquest acord i un professional inadequadament tractat tindrà dificultat en desenvolupar correctament la seua tasca.
Afegim, per últim, el greu fet que implica haver exclós els Metges Residents (MIR) de l’acord, un col·lectiu amb unes condicions laborals molt deficients i amb retribucions clarament insuficients. Estel Ortells i Ros Delegada SIMAP ( Sindicat metges Assistència Pública) Castelló Boletín Informativo del Ilustre Colegio Oficial de Médicos de Castellón Año
XXV.IV Epoca. Nº 115. Febrero 2005.pags 37-38
|
SIMAP. Calle General Urrutia 24-9ª.46006-Valencia
Sede central: Hospital La Fe. Avda. Campanar 21. 46009-Valencia
Teléfono/Fax: 961973217