Estem assistint a una situació sense parangó en la recent història de la nostra
Comunitat ; i tot això, degut a la mala i frívola gestió del nostre Govern
Autonòmic en les anteriors legislatures de majoria absoluta.
Aquesta mala gestió ha dut, per una banda, a la desconfiança, de la ciutadania
en general i de la valenciana en concret, que s'ha traduït en la no compra dels
bons patriòtics emesos recentment per la Generalitat Valenciana , cosa que a la
vegada ha condicionat la manca de liquiditat. Fa por pensar que tot el que està
succeint en I'actualitat (estem intervinguts de facto pel Govern Estatal com
condició sine qua non per avalar els nostres deutes, ha desaparegut la banca
autonòmica passant al control de la banca estatal degut a la incapacitat dels
rectors de les nostres Caixes d'Estalvis i del Banc de Valencia) s'està produint
abans que, en el proper mes de maig, s'hagen de tornar més de dos mil milions
d'euros del deute emès en anys anteriors.
Per a complir amb la intervenció estatal i obtenir liquiditat de forma immediata,
I'actual Govern Autonòmic, que gaudeix de majoria absoluta atorgada pels
valencians en les eleccions autonòmiques de novembre de 2011, ha publicat el
Decret-Llei 1/2012 de mesures urgents per a la reducció del dèficit en la
Generalitat Valenciana. Aquest decret, a banda d'imposar a tota la ciutadania un
increment del tram autonòmic del IRPF, ha augmentat I'impost de transmissions
patrimonials i actes jurídics documentats i ha augmentat I'anomenat "cèntim
sanitari" de I'impost afegit a la gasolina (en concret passem de 1,2 cèntims a
4,8 cèntims per litre: la càrrega fiscal més alta de I'Estat Espanyol i dedicada
fonamentalment, com el seu nom diu, a sufragar el dèficit produït per la despesa
farmacèutica). Pel que fa a la sanitat valenciana, el citat decret té dos
objectius:
1- Obtenir diners ràpidament deixant d'abonar part de les nòmines que perceben
els empleats públics. Els professionals més perjudicats són el personal docent
("els professors de les escoles públiques dels nostres fills") i el personal
sanitari ("les persones que treballen de forma molt dura 24 hores al dia durant
7 dies a la setmana i al llarg de 365 dies a I'any per cuidar de la nostra salut
i de la nostra malaltia"). Dins del personal sanitari, els més afectats són els
metges, és a dir, les persones sense les quals no pot funcionar la sanitat. I no
hem d'oblidar que, per a poder exercir la seua professió han necessitat 6 anys
de carrera universitària (la més llarga i amb major dificultat d'accés), a més
de 5 anys de formació especialitzada a través de I'anomenat sistema MIR.
2- Disminuir la despesa ordinària reduint les prestacions dels Serveis Públics,
tot essent les prestacions sanitàries les que més afecten els ciutadans. En
concret, s'obri la porta a que el nostre excellent Sistema Nacional de Salut,
gratuït i de lliure accés universal, amb equitat per a tots els ciutadans, vaja
transitant progressivament cap uns sistemes de salut tipus USA, on la qualitat
de I'assistència sanitària està en funció de la capacitat econòmica del ciutadà
i s'hi fa indispensable la targeta de crèdit. L'anomenat copagament sanitari (és
a dir, pagar per sanitat individualment a més del que ja se paga a través dels
impostos) ens és presentat com indispensable per a que no augmenten les llistes
d'espera mèdiques, de proves diagnòstiques o d'intervencions quirúrgiques, que
són les circumstàncies que més pateix en I'actualitat el ciutadà. Resulta
incongruent que unes de les mesures que aplicarà el decret és la disminució del
nombre de metges del SNS.
Tirem a faltar mesures que afecten a grups o institucions que no siguen sols el
ciutadà ras, com, per exemple, les despeses que suposen òrgans merament
consultius, refugi de jubilats estrangers o de polítics retirats (com ara el
Consell Valencià de Cultura), premis totalment innecessaris, com els Premis
Jaume I, o institucions polítiques que només serveixen de grans pessebres dels
partits polítics, com les Diputacions Provincials o el Senat Estatal
Lamentablement, estem assistint als primers capítols d'una noveI.la inacabada.
Juan Benedito i Herminia Bernabé
