CARÈNCIA DE METGES A LES URGÈNCIES

Estel Ortells, Delegada del SIMAP, Castellón

Ja estem altra vegada amb les grips i les reaguditzacions bronquítiques que porten a la massificació dels serveis d’urgències .Una situació que cada any es repeteix, perquè, com repetidament hem denunciat , front a situacions de demanda assistencial augmentada els recursos humans no augmenten en la mateixa mesura.

Però sovint els problemes puntuals fan oblidar altres problemes crònics. Al malalt li preocupa sobretot el tema de l’assistència sanitaria ( es obvi: front a una situació de pèrdua de salut que considera urgent el que desitja és que se l’atenga d’una manera rápida, i si , a més, és eficient i empàtica, molt millor). El que el malalt sol oblidar, o desconeix quan acudeix a un hospital o centre de salut públic, és que aquestes institucions ténen, a més a més , altres funcions .- la docent i la investigadora -la qual desenvolupen o intenten desenvolupar també les  mateixes persones que l’estan atenent.

Ja hem denúnciat la manca d’organìtzació de l’Admnistració front a l’augment de la demanda assistencial durant l’estiu . Però a banda ens trobem amb altres problemes més crònics, com deiem. Malament anem si no ens preocupa que els metges que ens atenen siguen personal altament qualificat que miren d’aplicar sempre els remeis més eficaços. O el que és el mateix, si descuidem els altres pilars bàsics dels nostre Sistema Sanitari : la docència i la investigació, a més de l’assistència.

Als hospitals bona part d’estes tres funcions cauen sobre els metges residents. Els residens són metges en formació que han signat amb la direcció dels Hospitals , després de superar una prova nacional sel.lectiva  (el MIR) un contracte de treball per a la seua formació en distintes especialitats . Un contracte que està sotmés a determinades cláusules que regulen l’objecte , duració, dedicació i horari, retribucions, avaluació de la formació, vacances i permisos, drets i deures i causes d’extinció.

Amb molta frequència este contracte representa per a ells la primera relació laboral que mantenen i les seues característiques especials pel fet de ser un contracte en formació s’uneixen a la seua desinformació en temes laborals i a l’actitud poc noble de l’Administració Sanitària en materia de drets laborals.

Molt sovint la manca de planificació assistencial per part dels hospitals fa que ,en èpoques en les que hi ha una demanda assistencial augmentada , aquests metges en formació son obligats a realitzar jornades laborals abusives amb l’argument de les “necessitats del servei”. Són “mà d’obra barata”, i en èpoques de gran demanda porten el pes de les urgències .

Fem un poc d’història sobre el drets laborals dels residents. Fins l’any 1999 tots els contractes MIR de l’Estat Espanyol tenien una cláusula que permetia jornades de fins 31 hores seguides (empalmar una jornada ordinaria amb  una guàrdia i amb la jornada del dia següent). Aquell any el  SIMAP ( Sindicat de Metges d’Assistència Pública) va aconseguir  del Tribunal Suprem  el reconeixement  a “lliurar” al dia següent de la guàrdia ( sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem 15/02/99) i per aplicació de l’esmentada sentència, en els contractes MIR  - al nostre àmbit territorial únicament i  no a la resta de l’estat- esta cláusula es va retirar del  contracte .A pesar d’açò molts serveis segueixen estimulant els residents a treballar després de la guàrdia, i està extesa la cultura de la “no-lliurança” com a condició important de la  formació.

Convençuts de la necessitat de seguir vetllant per unes condicions laborals dignes per als metges en formació el nostre sindicat va tornar a plantejar al Tribunal Suprem la regulació de la jornada laboral, instant-li a fixar una jornada máxima de treball. Per primera vegada  el Suprem fixa la Jornada Laboral dels residents en 58 hores setmanals de mitja anual i declara  sobre la claúsula que indicava que el resident: “…está obligado a realizar tantas horas de atención continuada como exijan las necesidades organizativas del hospital…” que  només és  vàlida “ si se interpreta segun los preceptos legales”. Aquesta jornada de 58 hores, que correspon actualment a una guardia setmanal, haura d’anar disminuint progresivament fins arribar en uns anys a les 48 hores setmanals aplicables a la resta de metges (sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem 18/02/03).

Ningú ha de pensar que tot açò significa que els residents no han de fer guàrdies, que tan importants són en a seua formació com a metges assistèncials sinò que hauràn de realitzarles d’una forma adequada tant per la seua salut com per la dels seus pacients. Si en qualsevol altra categoria profesional sanitària la jornada setmanal és de 37 hores i vint minuts, ja són prou 58 hores, per a què, a sobre, no es respecten.

 A més què les guàrdies s’hauran de fer en funció de les seues necessitats formatives i no en funció de les necessitats de personal del gerent de l’hospital. Citant els Jutges del Suprem... “la actividad asistencial del hospital no puede hacerse gravitar en exclusiva sobre un personal en formación cuya única via de conseguir el título de especialista le obliga a firmar un contrato de adhesión que pone en peligro los derechos laborales de los trabajadores que lo suscriben”

A molts serveis hospitalaris i centres de salut el personal és insuficient i l’Administració continua utilizant  els metges residents per suplir les carències estucturals. El metges residents estàn plenament capacitats per atendre els pacients ( de fet el requisit d’haver superat el periode de residència per exercir és, per llei, d’aplicació única en el Sistema Sanitari Públic i no a la medicina privada , que només contempla aquest requisit com a mèrit curricular). Però no són personal de plantilla. Han de ser utilitzats a més del personal de plantilla i no en lloc d’aquest, perquè si es fa així es descuiden les seues necessitats fomatives i d’investigació.

L’organisme encarregat de negociar aquests aspectes laborals amb l’Administració és el Comité d’Empresa, però la Conselleria de Sanitat, incumplint els plaços prevists , encara no ha respost al SIMAP que com a sindicat majoritari després de les Eleccions Sindicals de 2003, l’ha convocada per negociar un Conveni Col.lectiu que té capacitat per negociar temes retributius i docents, entre altres, del residents (com a personal laboral que son).

Aquest hivern passarà i vindrà la primavera amb les al.lèrgies i un altre estiu amb els turistes. Volem que l’assistència sanitaria que es presta al ciutadà guanye en qualitat humana i professional. Les condicions laborals actuals dels residents són encara molt millorables i tant els responsables docents com els gerents haurian de vetllar per què el personal de plantilla siga el suficient, amb un perfil professional i unes condicions laborals dignes que li permetan realitzar una correcta supervisió de la formació dels residents (en comptes de permetre que esta funció l’hajan de fer metges en condicions laborals precàries amb jornades laborals insuportables , en el millor dels casos o sense una cap mena de supervisió en molt altres casos).L’última responsable és l’Administració, que malauradament no respecta les sentències judicials ni els drets sindicals en la Sanitat Pública.