Estel Ortells Ros. Delegada del SIMAP (Sindicat de Metges d'Assistència Pública).
Castelló Octubre 2005
El passat 24 de Juliol es difonia a la premsa un “Nou programa d'Emergències Sanitàries” consistent en l'augment de “dotacions” per agilitzar l'assistència mèdica urgent. Passat l'estiu cal fer una valoració.
Continuant en la línea de l'emissió de comunicats de premsa oficials els responsables de Sanitat de la Conselleria de Sanitat en una visita al CICU (Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències ) de València feien una presentació pública de l’esmentat programa. Ens explicaven què s'han invertit 22 milions d'euros per tal de reduir el temps d'espera als ciutadans que requereixen atenció mèdica urgent i ens mostraven les noves dotacions per a Castelló: 6 vehicles SVB (Suport Vital Bàsic), algun altre vehicle TNA (Transport No Assistit) i una gran adquisició, un vehicle MV (Assistència a Múltiples Víctimes). Açò ens garantirà, segons les seues paraules, una “unitat sanitària a qualsevol accident en menys de 15 minuts”
Però els nostres polítics saben molt de manipulació informativa i de com utilitzar les paraules. Naturalment callen moltes coses. Què s'entén, des de la Conselleria, per Unitat Sanitària? El Reial Decret què regula l'assistència sanitària urgent (RD 619/1998 de 17 d'abril) no parla d'unitats sanitàries, sinó de dos classes de vehicles per a transport sanitari: assistencials i no assistencials. I regula les seues característiques tècniques i de personal.
Segons aquesta normativa les ambulàncies SAMU (Servei d'atenció mèdica urgent) i les SVB serien vehicles assistencials i les altres no. Les SAMU són les úniques destinades a fer maniobres de reanimació cardiopulmonar avançada i per tant són les úniques què compten amb personal sanitari (metge i ATS/DUE). Doncs, analitzant el programa, veiem què a les nostres comarques el número de vehicles SAMU no ha augmentat amb aquest pla -de moment hi ha 7 a la província, una d'elles localitzada a Benicàssim – i no de forma casual, sinò des del dels temps què Aznar visitava Les Platgetes, i es va considerar què un president necessitava un transport medicalitzat a prop- Els únics vehicles nous d'aquest suposat pla són les ambulàncies SVB -què són ambulàncies dotades amb un tècnic, no metge ni ATS, què segons la normativa hauria de tenir formació en reanimació bàsica, i un conductor -, les TNA –què són les antigues ambulàncies convencionals, dissenyades unicàment per al transport, amb un conductor- i la gran novetat, la unitat MV, equipada per desplegar un dispositiu similar a un hospital de campanya (en cas , per exemple d'un atemptat com l'11 M), què no és un vehicle de transport, sinó de logística i només compta amb un conductor .
Es a dir, per una banda, no s'ha augmentat el personal sanitari. La dotació de nous vehicles per a Castelló es redueix a 6 ambulàncies SVB disponibles 24 hores a Morella, Alcora, Onda, Nules, Viver i Orpesa , una de 12 hores, a Albocàsser i un vehicle MV a Castelló . El personal de tots aquests nous vehicles no és personal de la Conselleria, sinò de l'empresa adjudicatària, CSA. S.L. La ubicació física d'aquest recurs als nostres pobles s'ha fet als Centres de Salut d'Atenció Primària –aquests sí, públics- on existeix un equip sanitari de guàrdia ( metge , ATS i zelador per atendre les urgències per les nits i en cap de setmana ), sense haver-ho comunicat previàment ni haver garantit un lloc adequat per col·locar els vehicles i el personal.
Aleshores, què tenim, després de tot?
Tot es redueix, doncs, a què la Conselleria de Sanitat ha invertit els 22 milions d'euros en ampliar la concessió què tenia amb una empresa privada, en concret ha augmentat la seua participació amb 8 vehicles i li ha permés la sub-contractatació de 15 treballadors no sanitaris més. Ningú ha supervisat les condicions laborals ni els requisits formatius d'aquests i les irregularitats són alarmants tant en aspectes formatius com laborals. Tampoc ningú ha difós què aquest nou pla d'assistència mèdica paradoxalment no compta amb cap nou metge.
Mentres, els metges què fan les guàrdies als Centres de Salut on han col.locat aquests vehicles es senten invadits i enganyats, per diversos motius.
L'un, menys important, és què d'un dia per a l'altre han de compartir un espai, sovint escàs i poc condicionat, amb un personal per al qual no s'havia previst un lloc ni planificat la seua arribada, posant de manifest el desinterés de la Conselleria pels seus treballadors. En alguns Centres, com el de Viver, fins i tot han hagut d'habilitar matalassos al terra d'una consulta per descansar alguna estona.
L'altre, què és el més important, és haver de suportar el fet de situar al seu lloc de treball un recurs què no se'ls deixa utilitzar. Es parla sense vergonya d'un nou mapa de Recursos Assistencials quan des de fa 30 anys roman sense resoldre el tema del transport sanitari de les guàrdies extrahospitalàries ( en les què els desplaçaments els fa el metge utilitzant cotxe i gasolina propis)
Recordarem què passa quan un ciutadà requereix una atenció mèdica urgent : s'activa , través del CICU un mecanisme per movilitzar un recurs sanitari. Si es necessària la presència d'un metge però es considera que la gravetat no requereix una SAMU, el metge què acudirà ho farà amb el seu propi vehicle-i no en el vehicle SVB què en molts casos està situat a la porta del seu Centre de Salut -.Com reiteradament hem denunciat des del SIMAP (Sindicat de Metges d'Assistència Pública) el metge què fa aquest transport assumeix un risc laboral intolerable i incompleix les restrictives normes de la LLei de Seguretat Vial ja què se li obliga a conduir en una situació de manca de son -les guàrdies duren entre 17 i 24 hores- i sovint transportant material perillós - com ara una botella d'oxígen - o sense comptar amb els recursos tècnics ni farmacològics adequats ( i amb els què, paradoxalment, si què estàn equipats els nous vehicles, què romandran immòbils, fins què una altra trucada del CICU els mobilitze ( per exemple, quan el metge des del domicili del malalt -es a dir, passat un temps important,- sol.licite un vehicle per transportar-lo a un Centre Hospitalari)
Els ciutadans han de conèixer, doncs, una realitat ben diferent a la què els van explicar els nostres polítics: què aquestes publicitades unitats SVB i MV què veiem circular darrerament per carrers i carreteres únicament estan destinades al transport de malalts no urgents, ja que no estàn medicalitzades a pesar d'estar dotades farmacològica i tècnicament amb el material necessari per prestar un suport vital bàsic, mentre què quan un metge no SAMU es desplaça al lloc d'un accident, ho fa sense el recursos tècnics adequats, perquè no se li dota d'un mitjà de transport equipat ni se li deixa utilitzar eixe recurs.
Al final tot ha estat una maniobra publicitària i de privatització encoberta ( mentre ens venen una inversió per a la Sanitat Pública) que consisteix en aparcar a la porta d'alguns Centres de Salut una ambulància d'aspecte similar a una SAMU, però què és una SVB, sense explicar què aquesta no està destinada a ser utilitzada pels sanitaris què estan de guàrdia, sinó què només podrà ser movilitzada pel CICU. En el millor dels casos s'utilitza per a donar suport a les SAMU quan necessiten de vehicles accessoris de transport o com a ambulàncies convencionals per al transport no urgent (trasllat de malalts estables). En el pitjor dels casos, acudeix a un accident – en menys de 15 minuts, potser sí- i ha d'intervindre en unes maniobres de reanimació cardiopulmonar sense comptar amb un metge què puga fer un diagnòstic i sense personal preparat. Tot plegat massa greu per parlar només d'una nefasta gestió dels diners públics.
Artícle d’opinió publicat al Heraldo de Castellón el 9 d’octubre 2005 ( Secció: En línea)
