LA CONSELLERIA DE SANITAT CONTRA ELS DRETS DE LES DONES METGES

 Publicado en el Levante-Castelló el 13 de marzo de 2006

Estel Ortells Ros

Delegada del SIMAP ( Sindicat de metges d’Assistència Pública) a Castelló

Una dona metge que treballa a la Sanitat Pública, a diferència de la resta de dones amb qui comparteix equip de treball ( ATS, auxiliars sanitaries, administratives,zeladores) ha de treballar obligatòriament 48 hores a la setmana. Sovint és obligada a treballar més, però aquest no és el tema que volem tractar. La seua jornada laboral es reparteix en matins i guàrdies (jornades de 17 hores entre setmana o 24 hores diumenges i festius), si gaudeix d'un nomenament amb garanties, o només en jornada de guàrdies si pel contrari, el nomenament és precari –la majoria de noves contractacions segueixen aquest model-

Actualment assistim a una important feminització de la professió mèdica ( al darrer examen MIR el 67% de les aspirants eren dónes) però la Conselleria de Sanitat pareix no tenir cap voluntat política de tractar bé a aquest nombrós col.lectiu.

Ens preocupa especialment la metgessa que decideix ser mare. Una carrera d'obstacles li espera per aconseguir la tant nomenada “ conciliació de la vida laboral i familiar”. D'entrada , té dret a sol.licitar exempció de guàrdies, però no es sorprenguen vostés si acudeixen a l'Hospital un dissabte per la vesprada i són atesos per una metgessa amb un embaràs avançat: potser li han denegat el permís “per necessitats de servei” i encara li queden més de 10 hores de guàrdia. Els seus directors, col.legues de professió, saben les conseqüencies per al fetus que aquest treball pot produir ( retard del creixement, baix pes,malformacions) i també per a la mare ( hipertensions malignes, transtorns endocrins) però ho toleren, per tradició i per frivolitat.

Seguim endavant amb l'embaràs: neix el xiquet. Com qualsevol altra dona treballadora, la metgessa té dret a una baixa maternal de 16 setmanes i a un any de permís de lactància ( una hora diària). Quan s'incorpora al seu treball, doncs, amb un nadó de quatre mesos a casa, podrà sol.licitar el gaudi d'una hora de lactància diària. I el dia què la seua jornada es perllonga amb una guàrdia, empalmarà amb 17 hores sense donar lactància: és evident què la lactància natural no pot continuar així. Tampoc la metgessa què s'incorpora al seu treball de “només guàrdies” pot continuar amb la lactància, perquè malgrat tenir el dret d'abandonar el lloc de treball durant una hora cada vuit per alletar, tot plegat només serviria per a estressar-se ella i matar de fam al xiquet. Una solució seria dotar de guarderies als hospitals, però pareix què hi ha altres prioritats, diguem-ne, polítiques que fan que la Conselleria no contemple aquesta mesura.

Amb aquest estat de les coses, moltes metgesses, algunes de Castelló, han sol.licitat la possibilitat d'acumular l'hora diària durant el primer any del permís de lactància en quatre setmanes seguides al final de la baixa maternal, per tal de perllongar un poc més, al menys, la lactància. Només volen que se'ls concedisca un dret què ja és contempla en nombrosos convenis col.lectius d'empreses privades i què ja s'ha incorporat per a altres funcionaries - com ho son les treballadores de la Universitat Jaume I. La contestació ha sigut per a totes, denegatòria, amb l'argument què l'actual normativa de la Conselleria de Sanitat no ho contempla.

Elles i nosaltres, les dones del SIMAP (Sindicat de metges d’Assistència Pública) esperàvem una altra resposta, una altra actitud envers les metgesses de la Sanitat Pública. El Ministeri d’Administracions Públiques ha signat un acord Desembre passat, el qual ha trascendit als mitjans com a Plan Concilia, que preten adequar la jornada i horari de treball del personal al Servei de l'Administració General de l'Estat, i en especial a la dona.Ens preguntem quan de temps haurà de passar per a què les Administracions Sanitàries mostren un poc de sensibilitat cap a les metgesses. I en especial cap a les metgesses embaraçades.