ACORD PER ALS METGES, DE BO NO RES.
Estel
Ortells i Ros
Delegada del SIMAP (Sindicat
de Metges d’Assistència Pública) Àrea de Salut nº 2
(Castelló)
A propòsit de l’acord
sobre millores relatives a l’assistència sanitària signat a la Mesa
Sectorial de 1 de Desembre de 2004 calen algunes aclaracions per entendre la
repercusió d’aquest per als metges de la Sanitat Pública i també per a l’usuari
d’aquesta . El ciutadà què la possibilita amb els seus impostos.
És un acord de 3 anys de
durada. Significa açò que ja no es tornarà a parlar del tema fins a Desembre
de 2007, passades les properes eleccions autonòmiques? Sembla que sí.
Aquest
acord pretén , segons se’ns diu , “armonitzar els drets reconeguts dels
treballadors sanitaris i garantir a la població l’accesibilitat a serveis
sanitaris de la millor qualitat”. Com sempre, però, a la vegada que es signen
algunes millores, l’Administració aprofita per lligar alguns caps al seu
favor – que portaràn a greus conseqüències, com vorem-
El gran problema de la
Sanitat Pública és, indubtablement, l’Atenció Continuada, es a dir, l’assistència
a la població durant les 24 hores del dia .Malgrat què des de sempre la resta
de categories professionals ténen adaptada a aquest fet la seua jornada laboral
i negocien amb l’Administració les millores laborals i retributives sempre
partint d’aquesta base ( per exemple amb la millora del coeficient que fa que
les hores nocturnes tinguen una correcció respecte de les diürnes, o amb
complements que remuneren específicament la penositat la turnicitat i la
nocturnitat), l’assistència mèdica permanent a càrrec de l’Agència
Valenciana de Salut està molt lluny encara d’estar
regulada.
L’estat del qual es partia
abans de l’acord per donar assistència mèdica continuada a la població, era
la cobertura d’aquesta per metges amb distintes condicions laborals amb la
Conselleria de Sanitat. Els metges adjunts hospitalaris i els dels Equips d’Atenció
Primària, realitzen el seu treball ordinari
i ademés les guàrdies corresponents, gràcies a una normativa autonòmica
que no respecta la jornada laboral legal establerta a nivell europeu.
Per
altra banda, i amb el fals argument de què falten metges per fer guàrdies –
contra l’opinió del SIMAP, que ha denúnciat sovint què el que falta és
personal de plantilla amb unes condicions
laborals dignes - es vàren crear l’any 1997 uns Nomenaments d’Atenció
Continuada, utilitzant l’extranya fòrmula de l’”eventual indefinit”
sense límitació de la jornada de treball ( poden arribar a fer més de 200
hores de al més) amb retribució per hores ( per suposat, al preu redüit de
jornada complementària) als quals no s’apliquen els drets laborals bàsics a
pesar de diverses sentències judicials que reconèixen tant la nocturnitat del
seu treball –sentència del Tribunal Suprem després d’un conflicte
col.lectiu interposat pel SIMAP l’any 2001-) com
la necessitat d’una regulació de la seua jornada. Com ja hem denúnciat
moltes vegades, l’Administració pretenia sol.lucionar amb uns nomenaments
molt rendibles econòmicament el tema de les guàrdies, amb la utilització d’uns
professionals acadèmicament molt ben formats ( majoritàriament són metges amb
formació MIR) als que una borsa de treball fraudulenta no feia millors ofertes
laborals.
Per últim, ténim els
metges residents (MIR) sobre els quals recau gran part del treball i que amb
l’argument de la docència realitzen jornades de més de 60 hores setmanals
habitualment, amb unes retribucions de 6,95 euros la hora de guàrdia (de dia
feiner o festiu, en horari dïurn o nocturn) .
Així les coses, esperàvem
el dia 1 de desembre un acord què abordara el tema de l’atenció continuada
de manera global, amb un enfocament dirigit a regular les habitualment
extenuants jornades laborals dels metges de la Sanitat Pública, i esperançats
en què es considerara per fi la estructuralitat de la guàrdia mèdica -consequència
de l’Assumpte SIMAP del Tribunal de Luxemburg que estableix que durant la guàrdia
el treball mèdic és idèntic al realitzat durant la jornada ordinària-. Pensàvem
trobar, finalment, la consideració de les hores de guàrdia com a extraordinàries
-conseqüència de la jurisprudència citada-que portaria a la voluntarietat del
treballador per realitzar-les i a una retribució com a tal. Però, en compte
d’això, ens hem trobat un document criticable molt negativament
i així ho exposem des del SIMAP, sindicat majoritari entre els metges
de la Sanitat Pública valenciana i al què mai es consulta cap tema mèdic.
Hem trobat, sí, un augment retributiu. Un acord en el qual hi ha guanyat la Conselleria, que creu ( falsament) haver obtingut la pau social amb els metges fins les properes eleccions autonòmiques. Però açò no vol dir que haja guanyat el ciutadà, perquè resulta evident que el metge ha perdut amb aquest acord i un professional inadequadament tractat tindrà dificultat per a desenvolupar correctament la seua tasca.
Afegim,
per últim, el greu fet que implica haver exclós els Metges Residents
(MIR) de l’acord, un col.lectiu amb unes condicions laborals molt
deficients i amb retribucions clarament insuficients.
